Menjar, beure,…

Com ja he comprovat, el tema de GNU/Linux no desperta passions en la majoria de gent, ho comprenc, a mi tampoc no m’apassionen molts temes si realment no hi tinc interès o inquietud.
Hi ha qui es pregunta que fa tan especial utilitzar Ubuntu o programari lliure. Si volgués que s’entengués fins a on arriba tot plegat i què comporta us dirigiria cap a Cultura Lliure i demés. Però no ho faré.

En aquesta entrada parlarem de menjar. Sí, de menjar.
Richard Stallman acostuma a explicar amb la metàfora d’una recepta de cuina què és el programari lliure:
“Ho pots copiar, modificar distribuir i si t’agrada compartir, deixaràs que altres puguin fer el mateix.”
Segurament tots coneixem algú (o nosaltres mateixos ho hem fet), que recopila receptes de cuina. Primer les prova, si troba algun error les optimitza, i llavors ho recopila en qualsevol pleg de fulls o derivats. També hi ha la vessant dels llibres de cuina, però ja és més complicat que ens arribin a ser útils completament, així que es prefereix captar receptes soltes i ser tu qui trii què vol quedar-se.

Alguna vegada us heu preguntat si això de recopilar receptes de cuina pot ser delictiu, o si algunes tenen copyright? Diverses persones l’han comentat algun cop aquest tema, Beatriz Busaniche i David Bravo com a exemple. En el cas que ho cregueu estúpid, pregunteu-vos llavors perquè en el tema de programari i música no pot passar el mateix.

He promès no parlar en aquesta entrada de programari lliure, així que a partir d’ara ho compliré.

Fa uns dies vaig veure com a bootlog recomanava la pàgina de receptes de cuina Open Source Food. La pregunta és, calia? Doncs veient que alguns cuiners tenen segons quins projectes potser sí que crec que cal preservar segons quines receptes.
Tal i com indica la web, les receptes poden tenir un dels dos tipus de llicències següent: Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 License i Creative Commons Attribution-Noncommercial 3.0 License. Vaja, que si sou cuiners “casolans”, l’únic que aconseguireu amb aquestes receptes (a part de que n’aconseguiu de noves) és que tindreu la seguretat de tenir el permís de passar-les a qui vulgueu i adaptar-les a el que necessiteu.

De fet, el cas d’una pàgina amb menjar és tan sols un dels exemples que es pot trobar a la xarxa. Altres dos casos més coneguts són OpenCola i FREE BEER, dos de les meves begudes predilectes però la/les versió/ons lliures encara no les he pogut tastar.
A la pàgina de FREE BEER s’hi pot trobar tot tipus de varietats i versions, però sempre amb les instruccions a seguir per a produir-les. Fins i tot us ofereixen una possible etiqueta. També se la coneix com a Vores Øl.
La OpenCola sembla que no té tant de suport, però tampoc no ve de més saber que existeix.

El tema ja se n’ha anat cap a multitud de camps, tals com la telefonia (contant Android, el qual ja vaig anomenar), l’automòbil,…

Espero que ara que heu vist alguna cosa més, com a mínim entengueu una mica més perquè se li pot donar tanta importància al programari lliure i a Richard Stallman. Si no ho he aconseguit, també ho podeu dir, no tinc ganes de mortificar-me gaire amb la incomprensió.

No us atabalo més que segur que ja esteu pensant en l’”amic invisible”… Que sapigueu que encara no és nadal.