Retrum

Feia temps que no publicava una ressenya al blog, també perquè feia temps que no tenia entre les meves mans un llibre curiós.

Tot va començar amb un dia que vagabundejant ves a saber perquè en un hiper-mercat, de sobte entremig de tots els llibres amb pàgines blanques i lletres brillants, en vaig trobar un amb pàgines absolutament negres i lletres blanques. Retrum llavors em va portar a investigar què era allò, quin era aquell llibre que tan curosament havia estat editat, amb les bores de les pàgines tintades de negre, amb creus gòtiques marcades a la portada i a cada capítol, frases conegudes o que et sonaven entremig de cada inici de capítol,… Què era tot allò m’ho començaria a respondre la web del llibre, però clar alguna cosa no acabava de convèncer.
Sí, era el fet que no era “de la meva generació”, els referents de l’autor eren massa antics i els del personatge protagonista massa nous. Com ja li vaig dir més tard a l’autor (Francesc Miralles), els seus referents i els meus són diferents, però perquè vam iniciar-nos en el tema en dècades diferents i jo no he estat gaire fidel als clàssics ni als antecessors. Potser ho accentuava més encara el fet que mai he seguit un camí fixat a través de l’obscuritat i he anat xopant-me del que em trobava de més a més a cada travessia, i per això no tinc una “formació” estàndard. Així que vaig decidir escriure a l’autor a veure si en treia l’entrellat d’alguna cosa. Malgrat tot volia tenir aquell llibre, almenys per la bona enquadernació que tenia.
I en poques setmanes ja el tenia entre les meves mans, amb dedicatòria inclosa de l’autor. Però no vaig començar-lo de seguida no, sinó que el vaig abandonar damunt la taula de la meva habitació, i de tan en quan l’anava fullejant, mentre no trobés el moment idoni per començar-lo a llegir. I així van passar mesos, morts i aventures, fins que quan vaig tenir prou ànims per encarar el llibre amb cert interès així ho vaig fer.

Retrum és un llibre que et marca un camí de coneixement cultural, del que es mostra fúnebre, tant en la música com en la literatura o el cinema. M’aventuraré a dir que és “un” dels camins que es podrien seguir, no sabria dir-ne una qualitat concreta, però sí que a mi m’ha complementat el poc que coneixia dins l’àmbit més “comú” (recordar que jo no he seguit mai els paràmetres estipulats per als iniciats en aquest món). Potser el fet que s’inclogui algunes al·lusions a novel·les d’adolescents com Crepúsculo desperta certs recels, però a mesura que s’avança en l’argument et vas veient reflectit en moltes de les situacions: també has visitat aquells locals nocturns, també has hagut de decidir erràticament entre dues noies (gòtica-punk o poppy-rockera), també has visitat els espais foscos, has entrat als cementiris maleïts de nit per quedar-t’hi una bona estona,… No ets el personatge del llibre però sí ets on és el personatge.
El relat té potser la gràcia que han de tenir els relats que són de terror o gòtics: el fet de fer-te creure que  els fets més primaris no són del món dels vius. Introduir-te en quelcom que il·lumini al teu interior, la part més fosca del que sents amb el que t’és incomprensible de l’exterior. És potser aquesta la gràcia que m’ha fet valorar més el llibre més enllà de l’argument, és la sorpresa de com es desenllaça tot plegat i de tenir un dels finals més convincents dels que he llegit en anys.

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cross-Moline-Heraldry.svg

Frase interessant del llibre: «Pienso que la tristeza es como el petróleo que queda en el mundo: un día se te acabará y tendrás que encontrar otro tipo de energía para alimentarte» MIRALLES, Francesc. Retrum. pg. 232
Em sembla interessant perquè canvies “tristesa” per “odi” o per “enveja”, i si vas buscant més exemples veus com aquesta frase funciona pels diversos grups culturals que sovint veiem anomenats com a “tribus urbanes”. I com els que han canviat de “grup” sovint t’ho descriuen com “estava cansat de…” i t’hi posen el que els enganxava a estar en aquell grup.

Aspectes positius:
– Una edició molt interessant que ajuda a entrar en la temàtica del llibres.
– Força elements culturals en la trama que poden ajudar-te a saber una mica més sobre el “moviment”.

Aspectes negatius:
– Tanta pèrdua de consciència del protagonista poden fer-te entrar en la paranoia que el final sigui “real” o no.
– Cal ser conscient que és un relat per a adolescents i que els protagonistes són adolescents, si no, podries creure que el llibre té poca transcendència. La té per a reviure i que et sentis identificat si has viscut vivències similars, si no, dubto que li trobis la gràcia.

Altres ressenyes d’altra gent:

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en General, Llibres i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Retrum

  1. Retroenllaç: Blog de l’Aniol » Retrum 2

  2. pscat ha dit:

    em podries fer un resum de la primera i segona part de retrum 1!! m’jha le comprat ara i es impossible acabarme’l!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s