Oikonomia

Una vegada més m’aventuro a llegir i a ressenyar un llibre escrit per gent del món universitari. Sempre és una elecció inesperada ja que no pots preveure mai si el llibre tendirà més cap a ser molt curós amb citar tota la informació que aporta o a deixar-se anar i fer volar el relat sense capficar-s’hi. En aquest cas ens trobem més aviat amb el primer, cosa que tampoc hauria de sorprendre tenint la temàtica que té i el missatge que pretén difondre.

La premissa del llibre com no podia ser d’altra manera és visibilitzar què significa històricament “Oikonomia”. La distinció econòmica que com es descriu en la Introducció ja assenyalava Aristòteles a “Politica” i que Karl Marx també distingirà: la “oikonomia” com a “economia domèstica o administració de la casa” i la “crematística” o “art de l’adquisició”; l'”economia de competitivitat” i la de “manutenció”.

Com afirmen les pròpies autores, el llibre gira entorn del treball exercit per les dones al llarg de quatre etapes històriques, i sobretot en tres fronts: la cuida i atenció dels demés, l’àmbit de la reproducció, i els espais productius. I de com resultaran en construccions socials i culturals de gènere en públic i en privat. Però és també un llibre que fa una proposta feminista sense singularitzar la dona en el seu espai sinó com a part del col·lectiu. Amb la dificultat per part de les autores que les èpoques de les que parlen es troben encara avui amb una gran manca de bibliografia sobre l’àmbit històric estudiat. Però gràcies al seu anàlisi han sabut destriar les fonts que es referien al gènere i que no només han parlat de la divisió sexual sinó també de la social, ja que no és igual una esclava (“instrumentum vocale” l’instrument que parla) que una aristòcrata.

El capítol de «Mujeres de Kémit» escrit per Roser Marsal no només qüestiona la simplificació del paper de la dona per part d’egiptòlegs sinó també l’eurocentrisme imperant. Ens aporta una visió on la divisió i especialització del treball no impedeix que la dona tingui una presència i activitat pública notòria. Com diu citant a Desrouches Noblecourt, «nunca hubo tantas mujeres en la administración como durante el Reino Antiguo». És un capítol però molt centrat en les dones de estatus més elevat, degut a que si ja hi ha pocs registres sobre població d’estatus més humils, és encara més difícil exposar-ne sobre dones d’aquests estatus. És potser un dels capítols més especulatiu i alhora misteriós ja que la dispersió de teories és bastant evident deguda a la ja explicada anteriorment manca de fonts historiogràfiques sobretot d’èpoques antigues. Potser per això és el capítol que més em va costar de valorar, sobretot perquè no en sóc ni molt menys entès en la temàtica.

En el següent capítol «Mujeres del occidente tarrorromano» d’Ada Lasheras se’ns planteja l’anar més enllà de les dones cèlebres, les quals van fer la seva «incursió en la història mantenint un tàcit vincle de dependència amb el seu home» (cita de Mar Zarzalejos), sense qüestionar-se els plantejaments historiogràfics. Ada ens qüestiona la dicotomia de la dona romana dualitzada sovint entre prostitutes o matrones. I ens explica el control de les dones a través del matrimoni o dels mètodes anticonceptius, dels quals l’avortament en seria un dels més perseguits a través de la condemna pública per part de codis legals i textos religiosos. És per això que el celibat acabaria sent el model que donava més llibertat en els inicis a les dones que no volien subjugar-se al matrimoni, la maternitat i a la voluntat masculina. Però aquest celibat derivaria en una clausura d’aquestes dones i les podia coartar finalment en la seva llibertat de moviments si acabaven en convents de clausura sota control episcopal. En aquest capítol se’ns assenyala que tot i que existiria una diversitat de professions de les dones en època tardoromana (prostitutes, artesanes, mercaderes, comerciants, professionals de la medicina o intel·lectuals) no se salvarien de que se’ls recordés insistentment la seva funció maternal. L’educació, la vida domèstica i la pràctica institucional fixaven aquest patró cultural acceptat.

El capítol de Coral Cuadrada «Mujeres medievales» sobre l’època medieval s’inicia amb una crítica al desinterès per part de la historiografia en el paper de les dones. Destaca però la informació que es pot extreure sobre elles a partir de la documentació notarial, canal d’informació que fa que l’àmbit més conegut sobre elles sigui el familiar i domèstic, sense consideració de la seva faceta social. És potser el capítol més personal i íntim ja que s’hi envalenteix  a narrar íntimament la seva experiència pròpia en la reivindicació de la història feminista en l’àmbit universitari i les vicissituds amb que ha topat. Coral Cuadrada però respon amb tota una reivindicació de la presència de les dones en la vida pública i privada en època antiga i medieval, tant en la maternitat com en el comerç, la salut o la producció mercantil, exemplificant-ho amb imatgeria per tal d’enriquir aquesta visualització. Centrant-se molt també en l’amor i les relacions sentimentals, denunciant la desigual permissivitat entre els homes a qui es permetia l’adulteri i en canvi a les dones se les imposava castedat i fidelitat perpètua. Un capítol centrat sobretot en l’exemple del matrimoni de Francesco Datini i Margherita Bandini.

Carlota Royo dedica el seu capítol «Mujeres victorianas» a l’època victoriana a Anglaterra, i al plantejament que la societat estamental canvia, i que la “funció” de cada individu ja no ve determinada per ordre de naixement, sinó per la riquesa. Apareixent la creença que l’ascensió de classe podia aconseguir-se mitjançant l’esforç personal. Però és en aquesta època també que l’Església Anglicana i les Lleis angleses potenciaren el conservadorisme, fet que relegà les dones a l’espai domèstic i a moltes les condemnà a la dependència sense considerar la seva voluntat pròpia. Les dones no es veieren alliberades de ser explotades laboralment a no ser que fossin dones riques de l’aristocràcia. Malgrat tot, Carlota Royo ens parla de com l’alfabetització ajudà les dones a exercir professions fora de l’àmbit domèstic, per exemple la de relatores de viatges o la d’infermeres. Tot i que aquesta alfabetització es podia veure truncada en algunes d’elles amb l’obligació de l’entrada al mercat laboral. A més, la primacia de la línia hereditària masculina es mantenia. Però alhora acabarien sorgint moviments reivindicatius feministes com els d’agilització del divorci o les sufragistes. El caire burgès que van prendre aquestes reivindicacions i la inestabilitat laboral masculina feren que el món obrer en plena ebullició no fos suficientment permeable a tot plegat. La classe social i la sexualitat continuaven sent un motiu de desigualtat en la societat anglesa però encara no una lluita transversal. El capítol de Carlota Royo acaba sent el més il·lustratiu de tots, segurament perquè podia disposar de més fonts contemporànies, tot i que paradoxalment i sense que soni a reprovació és la que en cita menys en el text. Ens ofereix una visió domèstica i més familiar que la resta segurament per l’ús de fragments literaris de novel·la de l’època. És el capítol amb més contrastos, degut a que és una època de conflictes que han perviscut fins avui dia i és també una època amb grans innovacions de la revolució industrial però alhora la pervivència d’una desconsideració cap a la igualtat entre homes i dones en tots els aspectes socials.

Three women, active in music, writing and painting.

Tres dones, actives en la música, l’escriptura i la pintura. (1864 o anterior) [Domini públic], via Wikimedia Commons

No voldria acabar la meva ressenya d’aquest llibre sense alertar. De fet ho faig sovint quan em pregunten sobre si és convenient llegir-se algun llibre del món acadèmic universitari. Així que diguem-ho sense embuts: Ens trobem com no sorprendrà, amb un llibre dens, rigorós i com ja hem dit acadèmic. Per tant requereix d’una lectura pausada i atenta per tal de no col·lapsar-se al llegir-lo. Pot requerir un temps avançar per cada capítol degut a la profunditat i el to puntualitzador dels quals, i més si es vol reflexionar sobre tot el que s’hi explica. Recomanable sí, però has de conscienciar-te que no et trobaràs una lletra enorme i uns espais en blanc immensos per requeriments editorials comercials i agilitat lectora, el text és compacte i les 300 i pico pàgines ben atapeïdes. No és una lectura lleugera per dir-ho breument tot i que tampoc va a buscar l’erudició elitista sinó que s’explica amb llenguatge planer.

Per sobre de tot, cal prendre’s el llibre com una bona afirmació personal de quatre feministes. Una oportunitat que han aprofitat per donar-se veu i presentar-se públicament com a historiadores disposades a no deixar que l’oblit serveixi com a empara per qui tolera la discriminació de gènere, sexual i social. I per tant és un llibre útil per visibilitzar el que al llarg de la història s’ha expressat a través del treball en la cuida, reproducció i producció a càrrec de les dones, és a dir l’Oikonomia.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Feminisme, General, Història, Llibres i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s