Uns dies de descans, porten a pensar, pensar porta a capficar-se, capficar-se porta a…
Què hauria passat si hagués fet allò, com hauria quedat si hagués dit allò altre. Pretendre saber si fas les coses bé, intentar fer sempre lo correcte i no pensar en què voldria el teu instint.
Esperar? Marxar?
Asseure’s per descansar, veure com la gent va passant. El fum va omplint el buit, deixar de mirar per a veure-hi.
Hi ha qui ho veu tot massa fàcil. Les coses fàcils es fan per si soles.
Hi ha qui es creu llumenera del món, que sap què és bo i què és dolent. Saben el que funciona i el que no perquè ells ho saben tot, han nascut per a tenir la raó sempre. El seu to sempre serà definitiu i definitori de la veritat suprema, l’opinió que tothom necessita perquè sinó què cullons faríem tots sense ells? Rebolcar-nos en el fem, omplir-nos de morbositat i avocar-nos al plaer fàcil.
[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="366" height="75" fvars="file=82aef01" wmode="transparent" /]
Pensadors universals, savis de literatura snob, filo-erudits. Amants de la cultura més críptica i moltes vegades més estúpida, de què coi serveix una cultura que no vol mostrar-se com és. Tant se val que siguin 300 pàgines com 2000, qui dubta que el llibre més venut pugui ser el Xuriguera? I això pot ser, tant com que vaig gaudir més llegint en Monzó que llegint algunes de les obres d’aquelles que en diuen “cèlebres”. No cauré en la blasfèmia, la llista seria llarga.
Hi ha qui encara gaudeix de pseudo-filòsofs, psicòlegs en estat de permanent èxtasi, que els expliquen què malament ho han fet, com de dolents/es són,… I com haurien de ser per a ser feliços. M’estranya molt que abans la gent no es pregunti: I què és ser feliç? Potser llavors dubtarien de si l’autor de tals llibres els ensenyarà com aconseguir la felicitat que desitgen, o més aviat la que li interessa al propi autor (aviso que no em refereixo pas ni molt menys al Sebastià Serrano).
Per alguns ja hauran començat les vacances d’estiu, per d’altres encara tenim unes dates assenyalades amb objectius a acomplir (2 exàmens de repesca).
No patiu, és falta d’inspiració de finals de juny. Volia parlat de la Nit Sant Joan, però tampoc trobava què explicar-ne.
Aquest estiu com ja vaig prometre em llegiré tot un llistat de llibres dels quals en penjaré la ressenya, així pujarem una mica la qualitat dels textos publicats en aquest blog.
Si us decep aquesta entrada, sempre podeu aprendre alguna cosa sobre tennis llegint això:
P.D: No pregunteu per com em va amb el Firefox3… Només dir que he tingut algun que altre mal de cap amb certes extensions encara no compatibles amb la nova versió. Això em passa per no seguir el meu instint i deixar-me portar per les emocions alienes.
Blog de l'Aniol 
Acabo de posar el Firefox 3. Ja veurem…
M’agrada el “saque” del tenista aquest, pareix de ping-pong
Al final pel que sembla t’hem fet descarregar el Firefox, tot i que vas dir que no…jejeje..
Pensa que sempre pots tornar enrere i passar al Firefox 2!
Sobre el text, les primeres línies m’han fet venir al cap una frase que m’agrada molt:
Si les coses tenen solució, no val la pena preocupar-se. I si no en tenen, per què preocupar-se?
@Tresblau: És superb el tio aquest del tennis.
@Adri: Doncs sí, m’heu fet descarregar-lo. De moment em quedo amb el 3, si passen masses dies sense que pugui importar la configuració amb el FEBE potser em plantejo un downgrade temporal al Firefox2.
Estic d’acord amb la frase que has posat.
doncs a mi el firefox 3.0 no en deix entrar al correu de la uni :_( i s’ha menjat l’internet explorer, que sí que em deixava entrar-hi… ja trobaré la manera.
a mi no em fan ràbia aquesta gent llumenera, que es creu que ho saben tot. Més aviat, em fan por. I el tenir tant de temps per a pensar i descansar no m’agrada gaire… esperar? marxar? d’aquí no gaire temps hauré de prendre una de les decisions més importants que he fet fins ara, i no em preocupa equivocar-me, sinó seguir el meu instint… veus el que fa pensar tant!!! xD
@esther: Doncs jo hi he pogut entrar sense problemes al correu.
“d’aquí no gaire temps hauré de prendre una de les decisions més importants que he fet fins ara” ara em faràs pensar molt a mi sobre què serà aquesta decisió.
doncs a gaudir dels dies de desconnexió i per poc que puguis fes el gos!
@eva: Doncs hauria sigut millor que alguns dies hagués fet encara més el gos, perquè pel que m’he trobat algunes nits que he sortit…