Retrum 2

Com ja vaig comentar fa mesos, vaig llegir Retrum, obra de Francesc Miralles, el qual vaig contactar per correu electrònic (el mitjà de comunicació a Internet dels pàl·lids?) i ell sembla que va estar prou animat per a respondre’m obsequiant-me amb el llibre a casa.

Doncs bé, va arribar el mes de Maig, en el qual es publicaria Retrum 2. Però no m’agrada fer les coses amb precipitació, així que vaig preferir esperar a que es presentés la ocasió idònia per fer més fluida la situació.
Fins al mes de juny, quan ja no tenia gaires compromisos que em bloquegessin, que vaig escriure al Francesc sobre Retrum 2. I tal com va fer amb el primer, encantat va estar disponible a fer-me arribar el segon llibre el més aviat possible. Permetent-me així llegir la conclusió de la seva obra.
Fent cas a el que ja he comentat abans que no m’agrada precipitar-me, vaig decidir reservar el llibre per quan tingués uns instants de prou foscor i aïllament, cosa que també havia fet amb el primer. I el moment va succeir de nou.

Podríem dir que m’ha estat fàcil de llegir, com la primera. Senzillament diríem que he devorat l’obra, me l’he llegit amb tan sols una tarda, segurament en menys de 4 hores. Una tarda fugaç en que anava passant pàgines sense adonar-me’n, només amb una pausa pel berenar i tornar altre cop a llegir sense trobar cap més aturador. El relat ha sigut molt veloç, tot anava succeint amb fugacitat, molta poesia, moltes accions ràpides, sense descans. Fins a arribar a un final sec.

Tot ha anat molt ràpid, i almenys aquest cop hem tingut de bo que gran part dels referents culturals que apareixien en el llibre els tenia més coneguts, al estar més familiaritzat jo amb l’afterpunk que no pas amb alguns dels referents més inicials del moviment gòtic que apareixien a la primera novel·la. Només he hagut de buscar una sola cosa a Internet, i ha sigut per donar una ullada a “House of Leaves” (volia comprovar la maquetació “insòlita”).
Cal dir que en aquesta segona part ens trobem que amb una novel·la no tan “adolescent” com la primera. Tot i que potser me l’esperava més tenebrosa, més obscura, semblava que se m’hauria de fer més pertorbadora. Havia anat llegint algunes ressenyes intentant evitar “spoilers” (ho vaig aconseguir) i la majoria deien això de més foscor i tenebror. Però el final del segon llibre, el qual tenia quelcom de més boig que en el primer llibre, no em va commoure tampoc massa més que el de Retrum. Potser massa lleuger tot plegat, s’acaba però s’acaba ràpid i amb presses, no direm gaire més.
Malgrat tot s’acaba, és a dir, no deixa possibilitats a allargar més la història, i això també et pot deixar més tranquil i assossegat.
Tampoc feu gaire cas, potser sóc jo que un cop més m’he passat i he anat molt més enllà del que em pertocava, superant-me al crear-me expectatives de fins a on pot arribar a descendir la part més negativa dels anhels… Sense saber-ho vaig avançar-me a les expectatives reals. Però tampoc ho podia preveure.

«No puedes explorar la oscuridad inundándola de luz.» Edward Abbey [pg. 135]
«La oscuridad está aquí, pero no debes temerla, vamos juntos en este viaje.» Hederos & Hellberg [pg. 159]

O potser és que he vist traspassar encara més la maldat que el que surt en el llibre… I ja m’espero qualsevol de les maldats més inimaginables.

«Allí donde Dios erige una iglesia, el diablo siempre levanta una capilla; y si vas a ver, encontrarás que en la segunda hay más fieles.» Daniel Defoe [pg. 81]

No ho he pogut evitar, m’ha obsessionat aquest final sec, personatges que em desapareixen com si res, amb explicació raonada tot s’ha de dir. Explicacions molts breus i senzilles per a tan de dolor. Potser les meves ànsies per a que tot es resolgués de la millor manera possible desitjaven més “material”, vés a saber. O potser cert toc de rancor no em permetia visualitzar un final que no fos rebuscat i profundament pertorbador per la resta dels dies. És un final, i ben clar.

I l’aventura ha estat profitosa, no dic que no. Hem conegut força cultura gòtica i hem vist traçades les característiques d’aquest moviment, que fins llavors tenia com a difuminat entre d’altres i no aconseguia gaire distingir-lo.

També, sens dubte un cop vist el final, el millor de tot plegat és que les novel·les es llegeixen d’una tirada. Perquè he pogut comprovar tal i com havia sentit a dir, que Francesc Miralles sap escriure per a que llegeixis fàcilment el que et vol explicar. I això és d’agrair.

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cross-Moline-Heraldry.svg

Frase interessant del llibre: «Cada uno de nosotros tiene a todos como mortales menos a sí mismo.» Sigmund Freud [pg. 101]
El llibre en té vàries de molt bones frases, però em quedo amb aquesta perquè la trobo molt encertada per mi. En el fet que em provoca terror que si la meva ànima fos eterna, els meus sofriments llavors també ho fossin.

Aspectes positius:
– És inclús més ràpida de llegir que la primera.
– Deixa conclosa bona part de la trama.
– La trama és més fàcil de seguir ja que no conté tants sobresalts.
– Segueix tenint la bona enquadernació i maquetació que el primer llibre i amb il·lustracions més ben integrades amb el text, que no s’interposen ni entorpeixen gens a la lectura vaja.

Aspectes negatius:
SPOILER S’explica poc el tema dels íscubos. Molt sobtat, molt fugaç.
– No hi ha tantes referències culturals com en el primer llibre, o potser no s’expliquen tant, o no m’hi he hagut d’aturar tant.
SPOILER El final com ja he dit m’ha semblat precipitat, un “germanastre pertorbat” se’m fa difícil de quadrar així com així.
– Tot i no tenir un to tan “adolescent”, encara em segueix sonant edulcorat.

Altres ressenyes d’altra gent:

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en General, Llibres i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s