Catalanes del IX al XIX

Podríem dir que tot va començar quan vaig fer una assignatura a la facultat sobre Dones a L’Edat Mitjana, les expectatives que tenia en la qual era conèixer una mica més sobre els personatges femenins en la història, sovint poc valorats i dels que jo en tenia ínfims o quasi nuls coneixements. Bé, a partir de llavors vaig aprendre sobre com es podia fer una història parlant de les dones, com es podia evitar caure sempre en els tòpics històrics masclistes, però em faltava una referència. Sí, tenia alguns coneixements i guardava els apunts a més dels textos de l’assignatura, però em faltava una font on poder anar a consultar sempre que em trobés en la situació de dir “quines dones coneixem” en la història.
Vaig trobar un primer pas, el d’aquest llibre de “Catalanes del IX al XIX”. Amb el qual ja que no podia tenir encara una compilació extensa d’informació, almenys havia descobert un llibre imprescindible i a l’abast que podia adquirir i conservar-lo com a font.

El llibre és un punt de partida, gairebé un índex resumit, ja que no s’estén gaire a analitzar els conflictes sinó que només els exposa i explica tal i com més coherents i demostrables són, sense perdre’s en judicis de valor que poguessin fer caure en interpretacions anacròniques.
Comença explicant la vida de les dones als monestirs, les abadies femenines, el seu funcionament, drets, o per exemple quina relació tenien amb la noblesa. Se’ns anomenen els principals focus d’abadesses, començant pel de Sant Joan de les Abadesses (del que em va venir al cap que en tenim la novel·la “El monestir proscrit” de Maria Carme Roca), o Sant Pere de les Puelles entre d’altres. Amb les trifurques internes i externes pel seu control, com també la implantació de la Regla de Sant Benet per Alexandre III al segle XII o les imposicions de clausura per part dels Reis Catòlics a finals del s. XV, fins a les desamortitzacions del XIX.

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Claustre_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses.JPG

Seguidament el llibre ens tracta sobre les actrius catalanes, exposant-nos la dificultat del tema, ja que si de per sí el món del teatre era mal vist i ple de censura i imposicions, encara hi hem d’afegir el paper poc valorat de la dona dins aquest món en temps antics, cosa que amb el temps milloraria però. Així sols es té informació acurada (en el llibre) de les actrius catalanes a partir del XIX. I hem d’afegir-hi a més la dificultat de definir quina era actriu catalana i qui no se’n considerava, degut al desarrelament típic d’algunes companyies de teatre, cosa que no se solucionarà fins que amb la Renaixença s’estableixin companyies i teatres “fixes” a Catalunya. Destacable que tal i com diu el llibre, no es troben directores de teatre fins ben entrat el segle XX, tret d’alguns casos concrets.
Malgrat que històricament no es considerés ni fos d’admiració pública i popular el seu ofici (tot i que sí la seva obra final), sempre reservat a un àmbit privat, el llibre no s’oblida de les brodadores, puntaires i modistes, les quals són exposades duent a terme la seva tasca ja des del segle X amb una tal Maria, monja de Santa Maria de les Puelles de Girona, una tasca artística admirable, però invisibilitzada.
Passem també per propietàries i burgeses, les quals tot i ser algunes de classe benestant, no sempre disposaven d’educació més enllà de tasques domèstiques i d’instrucció religiosa, per això no sabien escriure, fins arribar molts segles ençà quan ja s’intuiran escoles religioses femenines. El llibre ens inclou l’interessant cas de Joana, al 1460 a Barcelona, una lliberta que arribà a fer testament, per tant que assolí una vida pròpia i independent. Sobretot el capítol ens fa incís a com les vídues assolien una major llibertat econòmica, mentre l’hereu no fos major d’edat.
Com no, el llibre no s’oblida tampoc de les trobairitz, les dones músiques que cantaven en provençal, però que tot i trobar-ne en territori català no surten les seves biografies en el llibre ja que potser s’ha considerat que no encaixaven en l’estricte denominador de música en català (ja hem dit que cantaven en provençal). Sí que se’ns destaca l’enorme influència que tingueren aquestes trobairitz en les dones músiques catalanes. Fins al segle XVII amb les òperes, sarsueles i el teatre, en els quals el rol de les dones catalanes s’accentuà. Com després amb la Renaixença, com passà amb el tema del teatre també, tot revifaria, amb fundacions com els Cors Clavé o l’Orfeó Català. D’aquest capítol de les dones i la música és destacable el treball de recerca de crítiques de l’època per algunes de les dones biografiades, ja que fa molta amena la lectura i molt més completa la representació històrica. També destacable tal i com s’explica en el llibre, l’enorme consideració que es tenia a la música dins dels monestirs de dones.

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Women_playing_music.jpg?uselang=ca

També es parla de les grans comtesses catalanes com Duoda, de la qual destaca el seu llibre manual o espill de moral i formació destinat als seus fills Guillem i Bernat, o la longeva i poderosa Ermessenda de Carcassona, la Guisla de Lluçà, la polèmica Almodis de la Marca, la Mafalda de Pulla-Calàbria, i la Dolça de Provença. A més de les comtesses i reines com Peronella d’Aragó, Maria de Montpeller, Violant d’Hongria,…
Passem també per la literatura, malgrat l’anonimat, els pseudònims i la censura. Amb exemples com Isabel de Villena, que ens mostra la seva gran capacitat intel·lectual enfrontant-se al Spill de Jaume Roig amb l’obra “Vita Christi”; entre d’altres nombroses escriptores catalanes. Fins arribar al segle XIX amb Caterina Albert (amb el pseudònim de Víctor Català) i un llarg etcètera que aniran passant pels Jocs Florals i revistes com la Veu de Montserrat.
Tampoc falten les bruixes, metzineres, dones sàvies però marginals, de les quals se’ns mostra petits detalls de les seves vides, les acusacions que caigueren sobre elles, i la persecució indiscriminada que sofriren ja que és aquest el poc rastre que de moment se’n pot aconseguir pel que sembla.
I finalment algunes fundadores d’ordes, dones nobles, i per acabar pintores (des d’il·luminadores medievals fins a pintores més contemporànies). Les quals són més desconegudes, però malgrat tot alguna informació sembla que se n’ha quedat. Revelador el fet de les pintores que perdien l’activitat amb el prometatge i el matrimoni, en canvi en l’Edat Mitjana adquirien la possibilitat artística quan s’enclaustraven en els monestirs.

El llibre ens demostra com sí hi havia dones participant de les fites i successos de la Història de Catalunya, i no pas sempre depenent de cap home, tot i que en la majoria dels casos havien estat en algun moment sota alguna tutela masculina. Hem vist un llarg seguit de noms, professions, fonts i biografies de dones importants en la història catalana que serveixen de referents. Un llarg recorregut per dones que malgrat les vicissituds buscaren emancipar-se. Ja que veiem com sempre ens apareix alguna escletxa que intenten aprofitar (amb més o menys encert) per tal de desenvolupar-se amb més llibertat, tant amb el divorci en el camp del patrimoni o com amb la oportunitat d’adquirir coneixements en l’àmbit que fos, per exemple. Però l’àmbit temporal marcat per les autores del llibre ens limita a temps on encara falta molt per arribar a assolir algunes de les fites que el feminisme ja assumeix avui dia.
Potser com a fet negatiu algú hi trobarà que al resumir-ho tot en un sol llibre no s’estigui fent aquella “història de noms esporàdics” que anomena també el llibre citant a Virginia Wolf, però també hem de pensar que s’està fent més accessible el tema ja que ofereix un índex bàsic per demostrar l’existència també de grans dones catalanes, i no caure més en una història catalana exclusivament masculina. A més, a cada capítol s’ofereix un resum introductori abans de les breus biografies, però sobretot s’ofereix un llistat de bibliografia força interessant (alguns llibres dels quals recordo haver usat algun cop fa temps) per a qui vulgui resseguir les passes que s’han fet.
És un bon recull. Una bona mostra de dones rellevants en la història de Catalunya als segles IX fins al XIX. Per mi és un bon punt de partida, i espero que em sigui d’utilitat a partir d’ara, que per això l’he volgut tenir.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General, Història, Llibres i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s