Acceptem-ho: han “mort”

Intentant buida el grapat d’esborranys que se m’acumulen, i mentre no els trobo què els faci complets per a ser publicats, publico aquest que era el que tenia més avançat de tots.

Li vaig agafar gràcia a començar sèries d’aquestes. La primera fou “Coses que detesto” i ara la de “Acceptem-ho”.

  • Ha mort el Rock Català. Sí, ha mort. No hi donem més voltes i continuem. Van ser uns anys, una època, uns grups i unes cançons. En van parlar des de les ràdios fins als polítics, però s’ha acabat. No l’ha matat ni la indústria ni el públic, l’han mort els propis autors i potser no cal capficar-s’hi més, que allargant-ho hauríem pogut acabar força malament (o pitjor).
  • Han mort els Beatles. Val, El McCartney segueix viu i treu discs emulant el que ja musicava amb els Beatles, però no tornarem a tenir uns Beatles. Estic d’acord amb els que diuen que cap grup ha superat els Beatles, però acotant-ho sols a l’estil musical dels Beatles, ja que en d’altres estils se segueix millorant musicalment.
  • Ha mort Chanquete. Això ja ho hauríem d’anar acceptant, què coi, era un personatge d’una sèrie no pas un familiar el que se’ns moria.
  • Kurt Donald Cobain (Kurt Cobain per als que coneixen Nirvana, i a vegades Kurdt per als qui han volgut curiosejar la seva intimitat), ha mort. Alguns en diran mort “prematura”, d’altres suïcidi, d’altres homicidi. El fet és que és mort, i si seguim alimentant la conspiració no farem res més que alimentar també a qui en teoria voldríem perjudicar. Així que el millor que podem fer és escoltar la música que va fer, veure’n vídeos, i conèixer-lo fins a on necessitem amb la multitud de biografies que n’han sortit d’ell. Però ja està, no li busquem substituts ni esperem que torni el que va ser.
  • Ha mort Michael Jackson. I amb tota la “merda” que li van llençar els mitjans quan encara el personatge estava viu, al final no l’han deixat en pau ni un cop mort. Si encara teníeu ganes de desfogar-vos i insultar un personatge “mitificat”  us queda Prince.

Continuarà… Quan trobi més coses que vegi que clarament han mort, o que hem d’acceptar.

P.D: si penseu que algun dels personatges que anomeno realment no està mort i viu en una illa del Carib, juntament amb els personatges més simpàtics que us podeu imaginar, podeu dir-ho.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en de mi, General, Música i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Acceptem-ho: han “mort”

  1. tresblau ha dit:

    Si a tot. El rock català més aviat ha desaparegut per les circumstancies i els minuts musicals obligatoris en català no l’han ajudat massa.

    Els altres d’acord, li sumaria la política i els grans polítics també.

    Salutacions maco.

  2. Frank Bayer ha dit:

    Ostres Aniol, quin bon rotllo!!! Llàstima que estic d’acord amb tot… també ha mort Tamudo…

  3. SenyorSunyer ha dit:

    Bé… ha mort el rock català però espero que per deixar pas a la música en català. Encara que els únics que encara aguanten de la època són els Pets i per a mi immillorablement.
    Desprès s’entra el debat dels ídols solars, han d’existir, formen part de la seva essència, sortir un dia del res, arribar a tothom i desaparèixer ràpid. Desprès és pot fer Història ficció… que hauria passat al allargar algun d’aquest ídols? O que hauria passat amb personatges que hi ha ara si haguessin fet el seu gran debut i haguessin desaparegut… segur que la nostra percepció d’ells seria molt diferents.

  4. aniol ha dit:

    @tresblau: La idea d’afegir els partits polítics m’havia passat pel cap, però com encara no els tenim al tanatori (de moment), esperaré a veure si els hi porten aviat.

    @Frank Bayer: I Antonio Puerta.

    @SenyorSunyer: Exacte, ara hauríem de mirar d’aprofitar la situació per poder ja parlar de música en català.
    Ui, si m’hagués posat també en els que han aconseguit crear una “cançó de l’estiu”… No hagués acabat mai d’escriure noms de “morts”.

  5. bobbin ha dit:

    Ei! Acceptats els fets, jo encara ballo amb el dubte de si McCartney està viu o mort! a la web de paulisdead em dónen molts motius per dubtar i fer dubtar a la gent amb arguments que es poden agafar amb pinses. Kurt Cobain és d’aquells artistes que em dóna la sensació que si haguéssin viscut una dècada més, els hauriem fet caure en l’oblit. En Jacko, bé, el vam matar nosaltres, d’alguna manera.

    I sobretot, tens raó amb en Prince! És dels pocs que queden per matar, però deu ser de ferro, ja que ha sobreviscut a la industra discogràfica…

  6. aniol ha dit:

    @bobbin: Ui… no sabria decidir-me amb el dilema de la portada de l'”Abbey Road”, i aquell pas canviat del McCartney. 😦
    Prince no és que hagi sobreviscut, és que no ha sabut muntar cap escàndol prou gran que li fes naufragar la seva carrera, ni tampoc que el fes augmentar en fama. jajaja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s