Por a la incertesa 2.0?

M’ha semblat força interessant la qüestió que ens exposa Gamoia en el seu article “Donar conversa des de la finestreta“. Bàsicament ens trobem en un dels fets que marca el pas cap a el que han anomenat la “web 2.0”: quan l’administrador ja no és l’únic que decideix què apareix a una web i quan els usuaris prenen el paper tant de redactors com de publicadors dels continguts (per bé o per mal).

Una de les claus per la qual internet ha arribat a ser el que és avui dia és el tema de la llibertat. Si en un principi s’haguessin “tancat” els protocols, s’hagués utilitzat formats propietaris,… Dubtaria bastant de si internet hagués pogut arribar a el que és avui. Si voleu llegir bons coneixements sobre els inicis d’internet us recomano l’entrada que va fer en Benjamí a un dels seus blogs: El 40è aniversari (o no) d’un invent que no és dels militars

Així que trobem que una de les bases és la llibertat, però aquesta llibertat està dirigida pels protocols, els protocols ens ofereixen la informació dissenyada en formats,… I així podem arribar a captar informació intel·ligible a internet. A on us vull fer “arribar” jo llavors amb el que estic dient? Doncs a explicar-vos com d’incert és el futur d’internet i com alhora d’emocionant, ja que la por per la incertesa es combina amb l’emoció de ser participants de quelcom nou que ens ofereix noves capacitats tant de comunicació com d’aprenentatge.

Anem a posar uns quants exemples. Tenim dos casos: per una banda les webs que ens ofereixen vies de comunicació i per l’altra les webs que el seu objectiu és concentrar informació.

Primerament podríem explicar el cas actual de Twitter. Sistema de microblogging que en els seus inicis s’utilitzava sols per dir el que estaves fent en aquell moment, però que amb el temps els usuaris han anat trobant-li nous usos: des de respondre a d’altres usuaris utilitzant “@”, fins a re-enviar notes que ens semblin interessants d’altra gent amb “RT”,… Tot això en un principi no estava planejat per Twitter, però amb el temps els usos dels usuaris s’han imposat i Twitter ha acabat implementant tant les respostes amb “@” com també ja el tema d’etiquetar les notes amb “#”. I des de fa ja un mes s’està parlant a Twitter d’implementar també el “RT”. Però no tot ha estat encertat per part de Twitter ja que més d’un cop ha hagut de “recular” en alguns dels canvis que tenia planejats, degut al fet que els propis usuaris no estaven receptius a alguns canvis. Així doncs aquest és un primer exemple de com el paper “usuari – administrador” ha canviat, i com els usuaris han guanyat poder de decisió.

Ara posem un cas ben diferent: LibraryThing. En aquesta web són els usuaris els que aporten informació i continguts a la web. Continuem trobant el cas que els usuaris tenen un cert poder dins la web. Potser aquest cas és el més semblant a el que ens presenta Gamoia en el seu article, i és que si bé els usuaris són els que aporten informació, els que ordenen els elements,… Ja hi ha uns protocols marcats, unes pautes, i els usuaris s’hi han de cenyir. Potser el fet que LT no sigui obert com Twitter, ho fa menys emocionant, però és aquestes limitacions el que caracteritzen webs com LT: les que acumulen informació. Jo per la meva part trobo encertat que a LT ja hi hagi certs paràmetres i procediments ben definits, i per això s’hi necessita gent que estigui ben formada i especialitzada per tal d’orientar-nos als usuaris que ens agrada usar la web però que sovint ens perdem o errem en els procediments.

Evidentment com ja he dit: internet és lliure (o almenys ho intenta ser). Per tant, les dos diferenciacions que faig no tenen perquè ser estrictes, hi pot haver webs que se cenyeixin en una sola, o en les dues.

Si voleu podem posar dos casos més coneguts i que reflecteixen negativament aquest fet. Per una part tindríem Myspace, una xarxa social que en principi servia per conèixer nova gent i compartir aficions, però que actualment quasi acaba sent sinònim de xarxa social per a grups musicals o almenys m’ho ha acabat semblant a mi (si deixem a part les pàgines amb coloraines i purpurina “LSD”). O què dir de Facebook, la qual en un principi ens oferia la possibilitat de retrobar-nos amb antics/gues coneguts/des, però que un cop dins hem pogut comprovar com els propis usuaris (i també companyies privades) hi han muntat una mescla d’aplicacions web (tests, jocs en Flash,…), que allunyen bona part dels usuaris de l’atenció o utilitat principal. Així aquests dos últims casos servirien d’exemple de com hi ha webs que sembla que no els ha “anat bé” l’evolució. 😀

I ja està, ja he vomitat el que em rondava pel cap després de llegir l’article de Gamoia. No és ben bé del que parlava ella però sí em sembla que ho he pogut orientar cap a situacions diferents a la que planteja ella. I sí, estic d’acord amb la seva última apreciació: Participar en una xarxa social no és fer un tauler d’anuncis. La persona s’implica força més a fons i això vol dir que cal pensar bé quin personal ha d’ocupar-se d’aquestes eines, de quin marc d’actuació disposa i amb quin recolzament jeràrquic pot comptar.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General, Internet i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Por a la incertesa 2.0?

  1. gamoia ha dit:

    Has dibuixat bé el panorama d’incertesa i emoció que acompanya aquest naixement de l’era internet. Molt d’assaig i error i flexibilitat. Són característiques que no s’admeten gaire dins l’Administració. S’intenten evitar els errors mitjançant la rigidesa i la jerarquia. I els administrats no tolerem fàcilment el mètode assaig-error en mans d’administradors d’afers púbics, oi? Potser en els polítics, però no en els funcionaris. És delicat.

  2. aniol ha dit:

    @gamoia: També es podria assajar abans les propostes en una intranet, i concentrar-se en millorar-les abans d’obrir-ho a internet.

  3. danigamez ha dit:

    Les administracions públiques són reticents a qualsevol forma de comunicació massa immediata per por a possibles errors que no passin desapercebuts i que puguin passar factura al govern. falta molt d’aprenentatge encara en el món 2.0 i les administracions són les últimes en arriscar-se. ara com bé dius, els continguts ja no els creen “ells”, la gent de carrer té la paraula. El pitjor de tot és que els costa entendre que no té perquè ser dolent. Només cal aprofitar-ho. Hi ha moviments cap a aquesta línia, però molt tímids. Et continuaré llegint

  4. aniol ha dit:

    @danigamez De fet, aquests dies estava mirant com hi havia en marxa una cosa per l’estil. Però no em va quedar gaire clar què estaven fent ni perquè.
    Caldrà no tan sols que l’administració hi aposti, sinó que nosaltres ens hi acostumem, sapiguem participar-hi i aprendre’n.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s