Humilitat bloguista

“Gurús” del que està in, experts en sociabilitat internauta, profetes del 3.0,… Això vaig veient una vegada i una altra, com si de sobte, s’hagués creat una nova disciplina.

Sovint em frustra bastant el veure que temes dels que ja parlava jo fa mesos ara són la gran novetat, objectes que jo ja en tenia el desig de comprar ara són la gran ganga,… Llavors perquè em serveix a mi estar-ne informat abans? Us ho diré: almenys fins avui, perquè no m’agafin grans sobresalts i pugui anar-me mentalitzant amb més temps sobre el que vindrà. Seria com el que agafa el Tarot per conèixer el futur, l’únic jo en aquest cas llegeixo les fonts.

Aquest és un món que a vegades em decep, m’agradaria que les coses que jo crec necessàries, les que al final s’acaben demostrant que ho són arribessin més aviat. De què em serveix tenir esperança, si no he trobat cap cas en que pugui gaudir-ne a temps dels fruits. En fi.. Continuem explicant.

Però res, a vegades un troba coses noves, suggerents, enriquidores. Un es trobava divagant sense esma, i acaba un dia qualsevol i per recomanació d’una persona, llegint textos com el del bobbin al qual anomenarem “un dia Voltaire…“, que el fan inspirar-se i començar a escriure amb cert entusiasme afegit. I el fan adonar-se que la humilitat hauria de ser una característica important de tot bloguista, que qualsevol dia trobaràs un que ho farà millor que tu però rebrà menys reconeixement (una injustícia més). Que aquí no estem per guanyar res, sinó per fer-nos entendre (o si més no per desfogar-nos). Potser és per tot això que mai em presento a cap concurs, que mai publicito el meu blog personalment (a no ser que sigui estrictament necessari), que no hi tinc molt d’interès en assistir en convencions o concentracions de bloguistes.
Tampoc em sento gaire d’enlloc, vaig nàixer en un indret i visc en un altre, i en temes d’internet diguem-ne que tot i posar cert interès mon pare al principi, la majoria de coses les he anat aprenent jo, en solitud, enfrontant-me als problemes “de cara” sol·lucionant-los jo.
Així que puc estar més o menys acostumat a divagar sense gaire dependència de res, i poder anar escrivint al meu blog el que em rota.
I és que al final veus com un blog és una eina més, un espai més,… Un lloc on tu hi penges el que et ve de gust, quan et ve de gust i com et ve de gust. No pots estar supeditat a un ens superior a l’hora de decidir què fas amb el teu blog, perquè és el teu.

Mal que ens pesi, un cop més s’està parlant de “crisi dels blogs”. Resulta que les xarxes socials estan eliminant els blogs.
Dec ser jo imbècil, o simplement que els meus ulls no paren de mostrar-me miratges, però que jo sàpiga moltes xarxes socials tenen blogs, o no? I sembla que hi ha gent que ja va ser previsora i està treballant en un SGC de WordPress en forma de xarxa social, al que anomenen BuddyPress. Per tant, algú m’haurà d’explicar com es poden matar els blogs creant-ne de nous.
També fa uns mesos vaig estar llegint un d’aquells petits relats que apareixen a la contraportada d’un diari. El relat anava anomenant com: la màquina de cosir no va substituir la feina de sargir amb agulla, la batedora elèctrica no ha canviat el que continuem batent els ous amb forquilla,… I una llarga llista d’invents que en principi automatitzaven una mica alguna feina, però que sembla que el mètode antic no acabava sent superat i per tant sobrevivia. Amb els blogs jo veig que està passant ara mateix quelcom per l’estil: no estan desapareixent, simplement s’estan adaptant.
Amb tot això no vull dir que no hi hagi blogs que hagin acabat, que n’hi ha i de molt importants, però no veig jo el final dels blogs tan a prop com alguns pronostiquen. El que sí ja tenim clar és que durant una temporada anirem veient una bona esporgada dels blogs “copy&paste”, i jo n’estaré força satisfet si es fa ben a fons.
Hi ha qui encara pronostica una esporgada més intensiva, però almenys jo no la visualitzo per al meu blog. jejeje Recordeu el que he dit abans de “no pots estar supeditat…”, doncs això, que jo puc decidir quan el meu blog estarà mort i quan no (no és una amenaça, sinó una reivindicació).

En resum. Sembla que al final me n’he anat una mica del tema (o del títol) d’aquesta entrada, però m’he desfogat força. He pogut fer un bon repàs a coses que tenia pendents.
Doncs res, que humilitat (tant per mi com per qui en vulgui).

I com sempre, hi ha algú que escriu textos molt més interessants que el meu (i que us recomano llegir):

P.D: Aquesta entrada ha estat escrita escoltant la música que el bobbin tenia inclosa al seu blog. Com diria el Pujol: “molt maca per cert” (la música).

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en de mi, General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Humilitat bloguista

  1. esther ha dit:

    Cert! Fa més d’un any que vas parlar de Twitter o dels mini-portàtils. No és que siguis un gurú (bé, de fet una mica!), però és que ara és quan el tema s’ha escampat massivament gràcies a que els mitjans, en part, se n’han fet ressò. És el mateix que amb la “nova grip”, fa falta un teletip de l’agència efe, per a que salti l’espurna mediàtica!

    Sobre humilitat bloguística, crec que sí, que molts blocs desapareixeran. Jo m’he adonat que amb l’aparició de les xarxes socials els antics blocaires continuen sent molt actius… però a Facebook. Això vol dir que parlàvem per parlar i que ens és més fàcil fer notar la nostra presència amb un test estil “qué producto del Mercadona eres?”.

    En definitiva, que crec que els blocs han de servir per a dir tot allò que els mitjans consideren que “no ven” o per anticipar-se, estil gurú. Res de copy&paste.

  2. gamoia ha dit:

    Jo també estic per la humilitat bloguista, per anar a les fonts i per no perdre massa el temps escoltant els venedors de tendències. Només els originals i sempre que argumentin amb dades.
    Gràcies per l’enllaç a Bitassa a lloure. L’apunt és molt bo.

  3. gadi ha dit:

    No te voy a comentar en catalán, lo siento 😛

    Estoy muy de acuerdo con eso de que un blog es simplemente una herramienta que depende únicamente de su autor (aunque el mío depende de blogger que me lo puede borrar mañana :D). Es una realidad que muchos no entienden, como no entiendo cómo dicen que los blogs han muerto. También estoy de acuerdo en lo de la muerte del blog copy-paste, de los cuales nunca entendí su existencia. Particularmente con los de tema ubuntu.

    Es que no puedo decir nada nuevo. Amén. A seguir con los blogs hasta que nos aburramos, y punto. Y no te sulfures que injusticias hay muchas 😛

    Gran entrada. El traductor funciona de lujo, por cierto.

  4. bobbin ha dit:

    Ei! Moltes gràcies per la promoció del meu blog, jeje. Me’n alegro molt que t’hagi agradat el post de Voltaire, i la playlist, encara que malauradament la vaig tenir que renovar per problemes de copyright amb imeem. Ara hi ha una de nova, això si…

    Jo crec que els blocaires tenim la sort de no dependre pas de les tendències exteriors. Encara que sembli que en número estiguem en davallada, normalment les raons que ens porten a obrir o tancar un bloc son personals, de fet, respònen a la necessitat de l’ésser humà de comunicarse. La majoria de blocs que tanquen son per vagància, per vanitat, o perquè les circumstàncies del blocaire ja no fan necessari escriure (ai, la quantitat de ànimes infelices que circulen per aquest món, jo el primer…). Però en tot cas, tenir un bloc (o com se li vulga dir en endavant) no és més que tenir un racó personal on et puguin visitar o no, i pot ser complementari a qualsevol tendència actual només si un mateix ho vol.

  5. aniol ha dit:

    @esther: No sé si és bo o dolent que depengui de certs grups que una notícia salti als media o no.
    Sobre el Facebook… té alguna gràcia. Però no sé, quan algun cop me n’adono del temps que hi he perdut… se’m treuen les ganes de visitar-lo durant uns dies.
    També crec que els blogs han de servir per dir el que els mitjans creuen que “no ven”, tot i que també poden dir coses que “sí venen”.

    @gamoia: A més t’assegures que tens la informació el menys manipulada possible. Tot i que haig de confessar que a vegades em fa mandra llegir les dades pures i dures (sobretot les estadístiques).

    @gadi: El mio de momento depende del creador de Bloctum, el qual seguro que si passara algo nos avísaria con suficiente antelación para guardar copias del blog.
    Lo del fenómeno copy&paste lo descubrí sobre todo en los blogs sobre Ubuntu (y sobre GNU/Linux en general), aunque después vas viendo que se repite en otras temáticas. No sé porqué los crean esos blogs, con lo fácil que les sería crearse un Tumblr y ya está.

    @bobbin: De res, em vaig quedar parat al acabar de llegir el text i sense gaires paraules, així que vaig aprofitar per incloure’t en aquesta entrada.
    Pse, és més interessant no seguir gaire les tendències, així poden criticar-te o matisar-te menys. jejeje

  6. Maky ha dit:

    Veig que fas referència al meu blog, la veritat no sé si es bo o dolent

  7. aniol ha dit:

    @Maky: És complicat. Perquè em fa molta mandra sempre analitzar els llistats de dades… El volum de gent que cada dia accedeix per primer cop a internet va augmentant ràpidament, així que si certes xarxes socials augmenten en usuaris doncs mira hauria de ser el lògic, si no estarien fracassant estrepitosament. Sobre els blogs… m’és difícil dir si se’n fa menys o més, ja que el meu gust va evolucionant i molts dels que seguia al principi ara els vaig seguint més esporàdicament en canvi cada cert temps en vaig seguint de nous. El que sí et puc dir és que cada cop el meu Netvibes tarda més en carregar-se, i me les haig d’enginyar perquè no se’m col·lapsi. 😀
    Si vols que et sigui sincer, vaig agafar el post del teu blog com n’hauria pogut agafar qualsevol altre, tenia un bon llistat. Però va tocar el teu perquè eres qui aportaves més dades. Així que per part teva seria bo, ja que com a mínim vas justificar la teva opinió. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s