Final de l’any 2008

Ara mateix la gent estarà celebrant el final de l’any 2008, omplint-se de menjar i beguda. Però no, un servidor es queda a casa, si se’n recorda i té temps de preparar-ho es menjarà els 12 grans de raïm, i se n’anirà a dormir tant aviat com pugui/vulgui.

És el primer Cap d’Any que realment acabo passant sol, sí, aquesta vegada ho he “aconseguit” del tot. No és que no hi hagi ningú que m’hagués convidat a res, ans el contrari, tenia varies festes on anar. Però el Cap d’Any a mi no em diu res.
Desitjar un bon any? Serveix de poc per no dir res.
Acomiadar l’any que s’acaba? Normalment tens ganes d’acomiadar el que t’ha fet sentir bé, i no tinc la costum de passar bons anys en global, així que tampoc els dec acomiadar-me’n. Que no estic d’humor (per variar) en aquest últims dies per apuntar-me a festetes.

Em seria molt fàcil ara omplir el text amb argumentacions banals: la morterada que es gasta la gent en macro-festes decadents, la quantitat d’alcohol i drogues que acabaran vomitades en qualsevol indret, l’enorme entusiasme pro-amnèsic que la gent professa,… Però un acaba aprenent que la gent fa el que li rota, i jo he acabat fent el mateix: el que em rota (sempre que m’és possible). I el que em rota ara mateix és escriure això, anar mirant de reüll el rellotge i a veure si acabo publicant aquesta entrada abans de les 00:00 o després.

Als canals de televisió estan muntant-se festivals deplorables, però en canvi he consultat les emissores de ràdio i només trobava fils musicals, menys Catalunya Informació que previsiblement està anunciant notícies tranquil·lament. Així que per no escriure en silenci estic escoltant música “aleatoria”.

Se’m fa difícil fer un relat o enumerar el que he viscut aquest any, així que hauré d’anar consultant diversos “registres” i alguna cosa hi he trobat:
No sé, ha sigut un any en que he vist com se n’anaven varies persones, morint i desapareixent. Suposo que em dec anar acostumant ja a veure com amb el temps van anant desapareixent la gent, m’ho prenc amb bastanta tranquil·litat, és inevitable però no superable.
També ha sigut l’any en que per primera vegada que me’n recordi em van operar, en concret d’apendicitis. Mira, va ser una experiència més.
Encara flipo com vaig ser capaç de relatar l’argument de la pel·lícula “Despierto” al camiller que m’estava portant cap a la taula d’operacions.
També vaig descobrir els efectes dels calmants Nolotil, que per sorpresa meva, aviat em van evitar prendre’n més; que m’haguessin dit la dosi diària recomanada i ho hauríem pactat millor, home.
I l’estiu passat: setmana de silenci a Taizé. Buff… Cal que n’expliqui res més que no surti a les dues entrades que hi vaig dedicar?

No sé què més anomenar… Tot segueix com estava fa un any, o almenys és la sensació que en tinc ara mateix. Suposo que sóc més vell, més maniàtic, més insuportable, més… afegiu el que vulgueu.

Sembla que al final acabaré publicant aquesta entrada després de les 00:00.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en de mi, Depressiu, General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Final de l’any 2008

  1. tresblau ha dit:

    Bon any 2009 Aniol (és el protocol)

    Jo tampoc soc de fer festes perquè ho mani el calendari. Avui mateix estava realment cansat i havia dormit poc, però la tradició m’ha empentat cap a un sopar abundant de menjar i alcohol. Després a dormir i poc més.

    Si em poso a recordar bons moments de quan sortia de festa, cap és en festes senyalades. He disfrutat més en sortides improvisades, patarimpataram. Com un dijous que vam anar a fer una horxata per la nit i 10 hores després estavem a Pamplona a veure els San Fermín.

  2. KaLaN ha dit:

    No ets l’unic que s’ha quedat a casa aquesta nit sense celebrar res, jo a les 11 i pok ia stava al llit. I lo de bon any…. pues a vere si aquest es millor que el 2008, que tampoc faria falta molt per superar-lo la veritat.

    P.S.- te m’has adelantat xD, jo anava a fer també una entrada similar per al meu explicant les coses bones pero….. n’hi ha hagut alguna? jajajaja
    Ens parlem!

  3. Mila ha dit:

    Jo tampoc no vaig fer res, ja fa anys que m’ho puc permetre. Una nit com qualsevol altra i demà serà un altre dia (evitant tots els canals de TV on donen campanades). Per arribar a aquest desitjat estatus, hem hagut de superar entrebancs, i tenir una certa edat. El que m’alegra més és no haver de començar a fet petons a tort i a dret i no haver de dir bon any a persones que durant l’any no saludes pel carrer (als pobles passa).
    Salut!

  4. aniol ha dit:

    @tresblau: Bon any 2009.
    Jo també, a excepció de Sant Joan que acostumo a gaudir-lo molt i en la data assenyalada.

    @KaLaN: Doncs sí, algo trobaríem en el nou any que superés l’anterior, tot seria proposar-s’ho.

    @Mila: Doncs ahir devies estar mirant el Canal33, no? És l’únic que vaig localitzar que no fes les Campanades, tranquil·lament van emetre la pel·lícula “Lawrence d’Aràbia”.
    Doncs sí, a vegades fa mandra començar a donar petons a la gent “per tradició”.

  5. menxu ha dit:

    De per sí ja no m’agrada el comportament d’algunes persones havent de celebrar qualsevol cosa bebent. Total, en sé de més d’un que a les 11 l’han de portar al llit a dormir la mona perquè ja no s’aguanta dret… El cap d’any m’agrada celebrar-lo per tenir l’excusa de fer alguna cosa diferen, però més d’una vegada també m’he quedat a casa, tenint mil propostes per triar i remenar.

  6. aniol ha dit:

    @menxu: Jo beure per beure… Doncs si estic a casa, no tinc res més a fer i en tinc ganes, doncs es fa. Però a fora, vaig descobrir que a vegades pagant per begudes de més qualitat, veus més pausadament i fas menys visites al lavabo, a part que la ressaca és molt menor (si n’hi ha).

  7. xdut ha dit:

    ja m’he llegit el text i sé que no et dirà re.
    però et desitjo un bon any nou!

  8. aniol ha dit:

    @xdut/da: No sé què vols que et digui.

  9. Jean Robur ha dit:

    Res Aniol, agraïr-te la teva ressenya. Veig que aquest any no estàs massa inspirat i escrius poc. Crec que no es tenen de forçar les coses i escriure per escriure. Jo el més segur i si tinc sort, el mes que ve l’Albatros apagarà màquines i estarè uns mesos bastant aturat. Salutacions i ens veiem!

  10. aniol ha dit:

    @Jean Robur: Em va semblar curiós que els dos parléssiu del mateix tema. 😀
    Aquest últim quadrimestre he estat molt ofuscat, massa feina,… Tot i que he anat seguint els blogs, no m’he trobat prou inspirat com per comentar-hi. Sobre publicar al meu blog… No sé, suposo que entre que he tingut menys temps i que també passo temps per deviantART, tinc el blog bastant abandonat. Recomano que seguiu el meu Tumblr si voleu rebre informació sobre el que publico tant al blog com a d’altres llocs. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s