Apunts Taizé ’08

Alguna cosa havia d’escriure d’ençà que vaig tornar de França. Per qui encara no ho sabés, d’una estada d’una setmana en silenci a Taizé, en concret a la Comunitat de Taizé.

Sí, 7 dies en que no parles amb ningú i només estàs amb tu, tant hi fa si amb els teus dimonis o amb la teva melancolia, et fots i t’aguantes, que per alguna cosa ho vas triar fer voluntàriament.
7 dies en que no tens televisió, ni internet, en que el mòbil et servirà de poc, en els que si no portes res a llegir et pots arribar a tornar boig, caminant sense parar o claustrat a la petita habitació somicant.

Això sí, escoltaves música provinent o bé d'”elements” de Taizé o de les pregàries:

La setmana va anar a dies, alguns més durs, d’altres més tranquils. Desmoralitzat els primers dies, mancat de prou temps als últims.
Ja el primer dia ens van recomanar que un cop s’acabés la setmana i fóssim a casa, no féssim cap valoració sobre si ens havia anat “bé” o “malament” la setmana de silenci. Que simplement penséssim que l’havíem fet i que com a mínim recordéssim o sabéssim guardar tot el que havíem trobat en aquells dies durant molt temps. Així doncs em disposo a publicar el que va acabar escrit en fulls solts escampats posteriorment per la meva habitació: Frases soltes, idees,… Curiosament cap dibuix, però què hi farem, suposo que encara no m’hi veig amb ganes.

(Que em disculpin els més entesos en temàtica bíblica i demés, però no estic encara gaire familiaritzat amb la citació de fragments de l’Escriptura, compreneu que pugui fer varis errors.)

28/07/08

Em plantejo que potser podia aprofitar per plantejar-me preguntes i resoldre-les:

  1. Podràs perdonar a …?
  2. Com conviure amb l’Hipotiroïdisme Subclínic?

Se’m van presentar diverses idees en una de les Cartes que publica la Comunitat de Taizé, en concret la 259 , el text portava per nom “Perdonar significa olvidar?” (a taizé en vaig aconseguir la versió en català):

  • “el camí cap a la curació sembla passar per una presa de consciència profunda del bé més que per l’oblit”
  • “No evacuar el mal, ja que aquest romandrà igualment”
  • “Per qui perdona, el perdó és un combat contra la seva pròpia ira.”
  • “Sols ens fan patir aquells qui estimem. Que un enemic ens faci patir és algo obvi.”
  • “Cada relació d’amor deixa una porta oberta a la vulnerabilitat, és a dir, a la possibilitat de ser ferit. Recordar-ho, no fugir d’aquesta vulnerabilitat, significa preparar-se per al perdó.”

Sí, el 28 va ser un dia que no es presentava gaire productiu però que al final alguna cosa en vam treure.

29/07/08

  • Salvador: Algú que pot fer el que nosaltres no podem fer.
  • Enemics: No són persones, sinó coses que van contra nosaltres.
  • Servir no significa ser esclau: Sigueu lliures de servir.
  • Perdonar: donar una altra vegada

No, el 2n dia no va ser gaire productiu en quan a trobar idees.

30/07/08

Començava ja a acostumar-m’hi alhora que era més insociable. Quan la demés gent ja començava a relacionar-se (sense parlar), jo buscava la manera d’aguantar el dia sencer sol, sense cap mena de soroll.

  • “perquè he mirat la petitesa de la seva serventa.” Pensar qui/què és aquesta serventa, si ho ets tu.
  • Servent: Com algú en qui Déu confia.

31/07/08

  • Confortar: fortificar
  • ovelles sense pastor: Abans de donar de menjar cal ensenyar-los a donar.
  • “D’entre la multitud, Andreu veu un noiet amb menjar.” Andreu veu el que altres no havien pogut veure, el nen petit. Cal pensar qui és aquest Andreu en les nostres vides.
  • El servent serà servent, el cristià no aspirarà a ser superior, ja que sols donarà el que rebi.
  • Quan algú ens demana quelcom i som o ens veiem incapaços d’acomplir-ho no ens hem d’angoixar, ans el contrari ja que ens podem sentir útils.

Aquest dia ja sí que no tenia ganes de parlar amb ningú. Per això no vaig escriure més que el que sentia dir al que ens feia les introduccions bíbliques.

01/08/08

  • L’exemple del pastor i les seves ovelles. En aquella època un bon exemple per als deixebles perquè evoca també als servents.
  • La creu no simbolitza el sofriment, sinó la victòria, del qui perdona fins i tot en el sofriment més gran. Jesús no cau en la mort sinó que és portat amunt, cap al cel. “Sense mi no hi ha déu”.
  • Tenim moltes veus parlant-nos, però sols una d’elles la de Jesús. És la nostra responsabilitat reconèixer aquesta veu. Les altres veus et diran: “No escoltis, no busquis aquesta veu”, “aquesta veu no és per tu, és per a d’altres”,…
  • La fe no és superstició sinó conèixer Déu d’alguna manera. Déu no és silenci, sinó que ens parla.

Ja se m’havia confirmat que seria molt difícil trobar respostes convincents per a la 2a pregunta que m’havia plantejat el 1r dia. Així que anava en declivi, apuntava sense esma les frases, sabent que deien coses interessants, però ja no sobre el que em preguntava jo en aquell moment.

02/08/08

  • La llum ha sigut sempre símbol en les religions.
  • “Al cap de vuit dies”, és a dir un altre diumenge,ja que la primera vegada ja va ser en diumenge.
  • Jesús tornà ressuscitat  i no retreu pas als deixebles que l’abandonessin a la creu, sinó que els dóna “pau”.
  • L’esperit no entès com un fantasma, sinó com el vent, com una força invisible com el que mou les fulles dels arbres.
  • No volem fer-nos un anàlisi psicològic sobre si creiem o no. Sols ens hem d’obrir, escoltar, veure les pregàries,… El més natural i fàcil és no creure.

Reflexió final

En un principi hauria sigut bo que m’hagués posat tot això com a coses a reflexionar o aplicar en algun moment proper a la tornada a casa. Però ahir se me’n van passar les ganes, així que… Queda publicat al blog el que vaig estar apuntant a l’estada a Taizé però no tinc putes ganes de pensar en sol·lucionar ni afrontar absolutament res per ara.

Sí, un cop més t’ho pots apuntar com una victòria en el teu comptador…

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en de mi, General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Apunts Taizé ’08

  1. eva ha dit:

    ostres, ha de ser xula viure una experiència així, no sé pas si jo la podria aguantar, una setmana tan “aïllat” em suposaria massa frustració

  2. KaLaN ha dit:

    Interessant si que es, però…..a mi em tanquen una setmana sense poder parlar amb quasi ningú, o un limitat nombre de minuts al dia… i exploto.
    U saps prou be, que callat no m’hi puc estar xD

    Dewwww

  3. aniol ha dit:

    @eva: Doncs sí, em costarà oblidar-la. Sobretot alguns vespres en que et sents molt melancòlic però has de valdre’t per tu mateix si vols arribar al dia següent.

    @KaLaN: Ja m’ho imagino, suposo que l’Ivan tampoc se t’imaginaria que fossis capaç. 😀

  4. Retroenllaç: Blog de l’Aniol » Et donaré la Terra

  5. Retroenllaç: Blog de l’Aniol » Final de l’any 2008

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s