Codi Rebel

Ja vaig dir per Nadal que crearia una categoria per a entrades sobre Llibres. Però com que el llibre que em van regalar preferia llegir-lo amb calma a l’estiu, doncs aquesta categoria sobre llibres s’anava atraçant.

Fins que van coincidir dos fet: una que en el concurs de SomGNU em tocava un llibre (“Codi Rebel…”) i l’altra que per una apendicitis em quedava uns dies a l’hospital. Així que com que la televisió a partir dels divendres (que és el dia en que vaig començar a estar hospitalitzat) acostuma a ser una merda, a més que a l’hospital et fan pagar per veure la televisió (si mires canals de televisió públics també), sumant-li que consumeixo poca televisió, doncs vaig refugiar-me en llibres i alguna que altra revista que m’anava a para a les mans. Al final vaig llegir unes dos o tres revistes (alguna de més de 200 pàgines) i vaig començar i pràcticament acabar el llibre que m’enviava el Pau de SomGNU.

Per no avorrir massa i allargar innecessàriament l’entrada, deixo la reflexió que volia fer sobre lo selectiu que sóc a l’hora de triar llibres… Un altre dia ja vos ho explicaré.

Primer de tot aviso que sóc molt directe amb les crítiques, així que demano que si ets molt sensible amb el tema o ets l’autor de la traducció del llibre “Codi Rebel…” o hi tens alguna cosa a veure, para’t a pensar i reflexiona sobre el que critico exactament i perquè ho podria fer. No són gaires les crítiques, però n’hi ha.

Fitxa Bibliogràfica:

  • MOODY, Glyn. Codi Rebel. La història del Linux i de la revolució del programari lliure. (Traducció d’Aitana Guia i Ivano Stocco) Publicacions de la Universitat de València, 2007.

Què pots aprendre de “Codi Rebel”?

  • Els orígens de Linux (el nucli) i de Linus.
  • L’abast que va tenir que Stallman abogués per “GNU/Linux” i no per “Linux”.
  • Saber d’on surt BSD i el perquè.
  • Linux, o Hurd? El nucli que sembla que molts esperaven però que… Linux encara supleix avui dia.
  • L’obertura d’internet i el programari lliure. Sembla que un sense l’altre no haurien acabat de funcionar.
  • Un breu apunt de la “Guerra dels Navegadors“.
  • Inicis de KDE i Gnome. Tot i que no acabaràs amb informació clara sobre perquè triar un o l’altre.

A “Codi Rebel” (allò de: no m’ha agradat…):

  • He descobert, he entès i he avorrit: furoner, furonejar, furoneig,… Potser perquè és un concepte molt utilitzant en el llibre (com a traducció al terme hacker), s’haurien de buscar sinònims. Ara he vist que Vilaweb també ho destacà.
  • Em descol·loca, dessitua, descontextualitza, que de sobte apareguin expressions en boca de gent anglesa com: “Xe! sembla que aquí s’està coent un bon brou!”. Entre d’altres exemples d’expressivitat que ronden en el llibre, que t'”espanten”.
    No és pel fet que estiguin en valencià (de fet la narració també té vocabulari en valencià), sinó que s’han triat exemples… Com pot un hacker, que en teoria es passa hores programant i que la seva dieta es basa amb menjar preparat i pre-cuinat (com alguns d’ells afirmen en el llibre), utilitzar una expressió en que parla d’un bon brou? És una estupidesa el que estic dient, potser sí, però coi, no em quadra. Hagués preferit tenir la frase original en anglès, i si hi havia tantes àncies, doncs després entre parèntesis posar-ne la traducció, o també posar-ho a peu de pàgina.
  • Fins el capítol 12, tot va bé, però quan comencen a sortir empreses, accions de borsa, fusions,… La narració perd massa. El capítol 15 i 16 fan remuntar una mica la cosa. Finalment els dos últims capítols són especulatius i intenten que l’obra tingui una part “actual” però ho trobo desencertat, ja que el que parla com a actual avui ja no ho és. Exemple: Miguel de Icaza treballa ara amb Mono i està a Novell.
  • Hi ha temes que es tracten de passada. Per exemple BSD sembla una simple anècdota que surt i reapareix en certs moments, però res més, i BSD encara aguanta avui. Debian sembla que segons el llibre no té cap ús en el món comercial, quan no sé les vegades que he sentit que Debian és molt usada per la seva estabilitat, en els servidors, per tant ús comercial en té avui dia.

Finalment em va sobtar al tenir el llibre a les mans, abans de començar a llegir-lo, que vaig començara fullejar-lo, palpar-lo, mirar qui l’havia escrit, qui l’editava,… I no m’ho podia creure, el llibre tenia Copyright, i no només el símbol que indica qui se’n reserva l’autoria, sinó que s’especificava clarament:
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.
O sigui, que més de 300 pàgines parlant de la bona fe, de com si les coses s’alliberen i es construeixen de manera distributiva funcionen millor, i justament el llibre no permet fer-ho a no ser que demanis permís a l’editorial.

Resumint
Amb “Programari Lliure, Societat Lliure” se’ns presentava el pensament de Richard Stallman i la FSF, GNU,… Tot amb un llenguatge bastant assequible pels qui comencen i tenen mínims coneixements d’informàtica i programació.

Amb “Al principi hi hagué la línia d’ordres” se’ns pretenia mostrar com a vegades no és tant important tenir una interfície gràfica si un vol tenir un control suficient (tirant a complet) sobre el seu ordinador, i per tant que cal valorar els programes pel que permeten fer (quant a facilitat, rapidesa,…) i no pas per lo bonics o vistosos que puguin semblar a primer cop d’ull.
Aquest llibre ja demanava una mica més de coneixements per entendre’l, però com que el vaig llegir després del de “Programari lliure,…” doncs ja més o menys tenia informació, obtinguda de la curiositat que se’m va originar amb l’inici de l’ús de programari lliure.

Amb “Codi Rebel…” he après més sobre Linus i Linux, però més aviat poc sobre el programari lliure. És un llibre que com ja he apuntat abans, té capítols que quasi fan perdre les ganes d’acabar-lo de llegir, que conté vocabulari tècnic que “tiraria enrera” a més d’un/a profà/na,… Moltes pegues per un llibre de més de 350 pàgines (referint-me a que no ofereix al·licients per acabar-lo).

Buscant enllaços per a completar l’entrada només en poso un que acabaria de completar el que penso sobre el llibre:

Ho sento Pau. M’havia fet il·lusió rebre el llibre (i me’n fa), però no en tindré gaires bons records de llegir-lo. És per això que aquesta entrada no m’he atrevit a posar-la enlloc més que al meu blog, ja que és molt subjectiva.
Si sou d’aquells/es que sempre heu de trobar alguna raó per la qual sigui tant crític doneu-li la culpa a l’apendicitis, no fos cas que em culpéssiu a mi mateix.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General, Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Codi Rebel

  1. tresblau ha dit:

    Pinta a “tostón” Clar que si et va el tema…
    M’agradat la contradicció del Copyright, predicant el que no fan jejejeje

  2. aniol ha dit:

    Tresblau: Doncs és un llibre que no et recomanaria llegir Tresblau pel que ja dius tu, que et semblaria un “tostón” pel nivell que demana. El que sí que et recomano és el “Programari Lliure…” que és més amè i es pot descarregar legalment i lliurement d’internet.
    Això del Copyright ja m’ha putejat alguna que altra vegada amb llibres que em recomanaven a la facultat i fot bastant.

  3. Pau ha dit:

    Bones!

    Doncs estic d’acord amb tu en quasi tots els aspectes. Ara bé, considere que sí és un llibre que cal llegir, més que res pel que fa referència a Linus i el desenvolupament del nucli

    Quan el vaig llegir, em va canviar una mica l’opinió sobre Linus així com que també em va mostrar una altra perspectiva respecte a com ha funcionat tot i també vore que l’Stallman tampoc no ha estat un “sant”.

    Opine com tu: el llibre comença bé, però arriba un punt al qual es fa insuportable de llegir. Però bé, és un recull d’història.

    Per acabar, respecte al copyright, aquesta és la contradicció de molts llibres sobre linux i programari lliure. Em fa molta ràbia vore que no es publiquen amb CC els llibres que parlen sobre linux. Ara bé: contínuament comprem llibres sobre altres temes amb Copyright, per tant, no em suposa un gran sacrifici comprar aquest llibre. I menys encara tenint en compte que està en català. No és bo, però tampoc és tan dolent al cap i a la fi.

    Espere que el teu apéndix estiga be!

    Salut!

  4. aniol ha dit:

    Doncs sí Pau, he vist amb el llibre que Stallman no era pas un “sant” (¿iGNUcius?).
    I clar, al centrar-se bastant en Linux i Linux n’aprens bastant sobre ell.
    Gràcies per prendre’t la molèstia de llegir l’entrada, l’apèndix ja no el tinc :), ja veurem com em va sense ell.

  5. esther ha dit:

    “així que demano que si ets molt sensible amb el tema o ets l’autor de la traducció del llibre “Codi Rebel…” o hi tens alguna cosa a veure,”… em pensava que continuaria: “no et llegeixis el post!”, hahahaha. Realment has fet una bona ressenya de “Codi Rebel” i ja veig que pels meus grans coneixements de Linux, el llibre en qüestió no és gaire apropiat per a mi.

    No culpis a l’apendicitis de ser tan crític, la crítica constructiva és el que mou el món!!! Millora’t! 🙂

  6. aniol ha dit:

    esther: Veig que el que ha quedat clar a la majoria és que el llibres no és fàcil de llegir. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s