Pensa que pensa…

Anava a posar música a aquesta entrada, però no funciona res en el moment que l’estic escrivint i passo de posar-me a buscar… Aquests grups de música que encara veuen fantasmes a internet, que sàpiguen que han perdut una oportunitat per a que la seva música sigui escoltada.

Fa unes dies, em venen i em diuen que el meu padrí que deu fer de 6 a 7 anys que no veig, està “desauciat” de salut (paraules textuals), que si el vull anar a veure… No la vaig voler cagar de nou i vaig dir que sí. Fa més d’un mes ja tenia un cas similar, pensant que la persona es recuperaria… Vaig acabar obligat a veure-la per últim cop al tanatori, ell dins una vitrina tot maquillat i retocat, jo a l’altra banda del vidre buscant alguna cosa que me’l fes sentir viu.
En el cas del padrí encara sembla que estem a temps, però ningú m’assegura res. Ara la pregunta que em faig i que no puc respondre és: Quan el vegi, què li dic? Li dic: Com estàs, feia temps que no ens vèiem? Mostrant-li que ell no va fer gaire el paper de padrí (no li retrec pas). O bé: Bones padrí, he vingut a veure’t justament ara, després de no veure’t durant anys… i? Tampoc no sé si ell se’n recordarà de la meva cara…
Si tot quedés com una visita cordial em sentiria igualment decebut, i suposo que ell també.

21 anys (me’n queden 6 per a ser candidat a format part del Club dels 27) i un encara no s’hi sent… M’hauria de plànyer? Si encara acabaré ignorant el dia d’avui… La nit passada ja la vaig passar amb ansietat, donant voltes per l’habitació, escoltant tot el que es podia escoltar… amb poca enteresa.

Ja veieu que el 2008 no em va. Felicitats als astròlegs que ho vau encertar. Apa, ara ja poden anar a mercantilitzar les vostres “habilitats” i presumpta solidaritat.

P.D: Una de les cançons candidates a sortir en aquesta entrada era “Vespre” d’els Pets en el “Vine a la Festa”. No cal que em poseu enllaços de webs on hi sigui perquè el P2P ja m’ha fet servei (malgrat que la tenia en K7 original). Si us va el rotllo més grunge podeu agafar: Heart Shaped Box, Rape Me, You Know You’re Right,… de Nirvana.

Actualització: Pel que em diuen ja no hi ha possibilitat de veure el padrí en estat conscient. Ni tan sols la família més propera ha pogut tenir aquesta oportunitat de veure’l lúcid per últim cop.

Última actualització: El padrí ja no hi és present en persona física. Dimecres 27 hi ha l’enterrament del cos.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en de mi, Depressiu, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Pensa que pensa…

  1. tresblau ha dit:

    Entenc perfectament lo de tun padrí. És tot un marró retrobar-te amb algun familiar que no veus sovint, et quedes una mica “agillipollat”. Si damunt esta molt malalt, pos marró al quadrat.

  2. eva ha dit:

    es complicat saber què fer en una situaicó així, potser valdria la pena anar-lo a veure i no cal donar explicaicons de per que ho fas no? per molt temps que faci….

  3. aniol ha dit:

    En fi, el dia 27 el van enterrar així que… no res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s