Oferir – Alliberar

Potser és que hi ha certs retorns que fan que un no pugui evitar escriure alguna cosa, malgrat que encara estigui cap cot. I estaré cap cot encara uns quants dies, no hi ha res gaire… tant me fa.

Explicaré una història:
Això és un escriptor brasiler que havia escrit molts llibres… En concret havia arribat a les 1000 ventes a Rússia.
Un dia, informat sobre la distribució lliure de les obres per internet, va decidir oferir la seva obra a través de les xarxes P2P i així permetre que més gent tingués a l’abast la seva obra. L’editorial no hi va estar d’acord, així que l’escriptor va crear-se un blog el va enllaçar a el seu blog oficial i a través del nou blog va recopilar les fonts des d’on obtenir les seves obres a través de descàrrega per P2P.
Al cap d’un temps les vendes dels seus llibres a Rússia van passar a 100000. Les vendes a tot el món pujaren als 100 milions de llibres. Casualitat o bona visió del mercat?
Alguns ho analitzen profundament, d’altres se n’alegren encara més, d’altres s’entesten en ser incrèduls.
Fonts: Barrapunto | Paulo Coelho “piratea” sus propios libros e incrementa sus ventas, Paulo Coelho, ¿pirata de si mismo? – Papel en blanco, El pirata de Paulo Coelho » eConectados.

Ara n’explicaré una altra:
És una banda anglesa que decideix oferir la seva música gratuïtament. Aquesta passa a distribuir-se per internet sense cap llicència especificada, fins que arriba a penjar-se a Myspace.
A partir d’estar penjada a Myspace, qui la va penjar no devia llegir les clàusules d’aquest portal així que en el moment en que es van pujar les cançons sembla que la llicència de Myspace deixava clar qui s’emportava els drets sobre l’obra (avui dia sembla que l’apartat ha estat modificat, però en aquella època no). Així doncs el grup de música es va trobar amb un cert greu problema de propietat sobre la seva obra a l’hora de publicar el disc posteriorment i al tenir èxit per la promoció gràcies a Myspace.
El cas d’aquest grup sembla que es va sol·lucionar, o almenys no se n’ha parlat més. Però cada dia hi ha molts grups que s’endinsen a Myspace i a d’altres portals oferint la seva música sense preguntar-se ni consultar abans quins són els requeriments que se’ls imposen.

http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Jamendo_logo.png

Sembla com si no hi hagués un interès real en formalitzar certs tràmits a l’hora d’alliberar els continguts i obres. Mira que hi ha llocs com Jamendo, però sembla que alguns per córrer massa…
Si algú li interessa, per fotografia i demés tenim Flickr i Ipernity entre d’altres. Tan sols cal buscar, i sobretot llegir-se les clàusules dels llocs on hi volem penjar o pujar arxius. Si voleu també hi ha llistes de pàgines amb imatges de Domini Públic.

http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Cc.logo.circle.svg

Amb aquestes dos històries voldria mostrar-vos com això de l’obra lliure no és tant banal, i que si hi ha les Creative Commons és perquè són útils.
Si això ni us va ni us bé, caldria que us informéssiu sobre les condicions dels serveis que ofereix el portal del vostre blog, i també que us plantegéssiu el tema d’aplicar una llicència Creative Commons (o qualsevol altre llicència que us vingui de gust) a el que publiqueu de “collita pròpia” als vostres blogs. Qui avisa…

Aprofito per dir que tot el que creo per a aquest blog està sota llicència Creative Commons, i que algunes imatges que agafo per a les entrades i algunes seccions del blog, estan sota la llicència GPL. Per a més detalls, consultar la secció del blog Sobre el Blog.

Un últim apunt sobre Myspace. Trobo molt estúpid i hipòcrita penjar-hi les cançons però no permetre descarregar-les. És com mostrar un regal però amagar-lo abans d’entregar-lo i deixar que el gaudeixin. Que l’únic que guanyes és que l’interessat acabi anant a les xarxes P2P per a trobar-hi el que tu no li ofereixes. I si no troba el que tu li ofereixes, tranquil que ja trobarà qualsevol alternativa que ho supleixi, també a les xarxes P2P.

P.D: Reitero que aquesta entrada no significa res més que la inquietud d’informar sobre el tema de la qual. No estic gens d’humor encara… I no paren d’aparèixer motius per a estar-ho cada cop menys.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en General, Internet, Programari Lliure i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Oferir – Alliberar

  1. tresblau ha dit:

    Bon e informatiu post senyor Aniol. A veure si al final s’adreça una mica el teu rumb benvolgut amic. Ànims!!

  2. Núria ha dit:

    Un post molt interessant. Jo estic totalment a favor dels Creative Commons.
    Quina passada amb el llibre de l’escriptor brasiler. Però no m’estranya.

  3. caterina ha dit:

    Has tornat! Espero que millor d’ànims! 😉

  4. aniol ha dit:

    Tresblau: Com a mínim és posar-hi les ganes per a informar-vos sobre alguns temes. Gràcies a tu, ja dic sempre que si no hi haguessin comentaris, no em seria gaire difícil tancar el blog.
    Núria: Em trobo amb molts editors i gent del món literari favorables a les CC, però pocs d’ells realment s’atreveixen a aplicar-les a les seves obres.
    eva: Ja ho havia vist, gràcies a tu (guapo jo? 🙄 ). No deixo mai de llegir el teu blog, però si alguns cops no hi deixo cap comentari, sovint és perquè no estic d’humor aquell dia o perquè no tinc temps. Però sempre que puc faig l’esforç de constatar que llegeixo el que escrius i publiques.
    Caterina: No acostumo a anar gaire lluny, més aviat perquè cal tocar sovint de peus a terra si un no vol acabar de desquiciar-se del tot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s