Mal humor…

Suspens per aquí, mal humor per allà. Tristesa permanent, lament de l’indesitjat.
Un nadal en que només recordaré el més dramàtic (en el millor dels casos), un cap d’any deplorable (per decisió pròpia), uns reis que tenen encarregats uns quants llibres que em facin distreure,…

Tothom fa desitjos pel nou any o recopilatoris de coses que els han passat en aquest any, jo no. No us penseu que no m’havia passat pel cap, però no estic d’humor, ni tampoc me’n sortia cap que no estigués plena de bajanades i neures meves.
Podria seguir la línia del peperines (d’altra banda una persona que admiro per la valentia d’explicar el que està vivint ara) o del ddriver (que sap explicar clarament com n’és de puta la vida), però no estic d’humor. Ho sento peperines, però me l’han fotut tantes vegades que vaig acabar restringint el rang d’amic a tan sols la gent que conegués del cert que mai me la fotria i que estiguessin al meu costat si ho necessitava (les dos condicions inseparables), malgrat tot, et considero una gran persona per tot el que m’has ensenyat (sense voler-ho tu) sobre què passa quan algú entra en el món de la cocaïna i no sap sortir-ne a temps (deixant clar que l’error és entrar-hi). Tampoc no et perdries gaire, la meva imprevisibilitat treu de polleguera fins i tot als amics.
No tenia humor per a lamentar-me de que desgraciada és la vida de qui ja no es dóna esperances i que li és bastant igual no arribar als 30 amb lucidesa o viu. Podria haver anomenat totes les males experiències viscudes en tan sols 20 anys (malgrat que per mi ha sigut com si en fossin 40), hauria d’haver confessat grans defectes que he tingut al llarg de la meva existència,… hauria, hauria,…

Em va sorprendre molt quan un amic (sí, a aquesta persona realment la podia considerar amiga, ja) em va trucar un dia abans de Cap d’Any i em va preguntar si volia sortir a fer un beure… De fet la trucada no té més, ja que tots dos sabíem que el més segur és que acabés dient que no (portava dies ja repetint l’escena). Al acabar la trucada em va desitjar un: “Bon Any”. Se’m va fer estrany, se’m va escapar un riure irònic, tot i que l’impuls va fer que li retornés el desig (realment s’ho mereixia que li retornés). Si hagués reflexionat un moment més, m’hagués quedat en un bucle. No és per la persona en sí ni molt menys, és per mi. No estava d’humor des de feia dies, les coses no van: segueixo on era.

És al veure les llargues llistes de coses que la gent té que me’n adono del poc que val tot plegat. De les mil coses que podria posar com a “pendents”, però que no faig ni faré de moment perquè… Doncs perquè no, i que no se’n parli més.

Explicar la meva vida… Com després d’una alegria arriba la patacada, t’aixeques i algú t’empeny a l’abisme altre cop. És per això que potser prefereixo quedar-me a l’abisme i esperar des d’allí que tot plegat s’acabi d’una vegada.

http://pixalia.net/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=12

I de sobte apareix ella (“No She and No Hope Make Me Go Crazy”), tot retorna encara amb més força de quan cada matinada em quedo ofuscat… Ja tinc clar que avui no m’adormiré abans de les 3 o les 4 de la matinada.

No sé si acabaré mai de mirar com l’ampolla gira entre les meves mans, esperant algun dia a caure i a esquerdar-se en milers, milions de bocins, alguns dels quals mai ningú trobarà. Tant se val que estigués plena o me l’hagués begut ja. Les coses són com són o com ens les han deixat.

Tant se val que avui encara sigui nadal, o que ho fos ahir. Que demà hagin de passar els reis per casa, com que s’acabin les vacances d’aquí dos dies. Tant hi fa que avui hagi pogut demanar més receptes a la metgessa, em serà bastant igual que demà torni a dependre d’una pastilla per a poder aixecar-me amb el cap prou despert. Al febrer, tornarem a tenir un tub clavat al braç a les 8 del matí per a dir-me que continuaré depenent d’una pastilla cada matí. Tinc pensat fer coincidir l’anàlisi de sang amb el dia del meu aniversari, més que res per a fer més irònica l’escena de veure com la sang circula fora del meu braç en ple matí, el meu cap encara endormiscat, els meus ulls mirant l’escena amb resignació, l’infermera novella que no sabrà com trobar la vena en un braç, que per alguns cada dia els sembla més raquític. Fins ara vivia això cada 3 mesos. Si tot va com s’espera, això ho viuré cada 6. Fa 2 anys no em feia gràcia el tema d’anàlisis de sang, ara ja… Serà la resignació. Segurament molts/es us preguntareu que tinc, doncs alguns diuen que hipotiroïdisme d’altres hipertiroïdisme, el que queda clar és que és subclínic. Sembla estrany però no es posen d’acord ni els propis especialistes, que hi farem. Jo l’únic que sé és el que em comporta i quina va ser la depressió que va fer aflorar tot plegat.

Si podeu fer el favor, tanqueu la porta i deixeu-me sol aquesta nit. Ja vindrà algun/a fantasma a asseure’s als peus del llit i deixarà la mirada perduda com jo. Esperarem que un dels dos comenci l’eterna conversa mental, en que tots dos intentem esbrinar sense paraules que hi fem un i altre compartint la foscor de l’habitació.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en de mi, Depressiu, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Mal humor…

  1. caterina ha dit:

    A mi el Nadal sempre em fa sentir trista, deprimida, diga-li com vulguis, encara que tot rutlli. Per molt que hagi fet t’adones que no has fet ni la meitat del que voldries, que no tens alló que desitjes i que per molts que segueixis caminant sempre algú o alguna cosa t’acabarà tirant a terra. Tot i així, crec que la vida val la pena. Si les coses fossin fàcils d’aconseguir, res valorariem del que tenim. A cada cantó hi ha una oportunitat, alguna persona especial i, per sort, després d’una època dolenta, sigui llarga o curta, n’ha de venir una de bona 😉
    Ànims! I a celebrar que ja s’ha acabat el Nadal! 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s