Buscant… [1a part: Crepuscle matutí]

Sí, aquesta és una d’aquelles entrades, que els que busquen només notícies sobre programari lliure no llegiran i que aquells que només busquen humor fàcil tampoc. Benvinguts a una nova entrada on em replantejo coses.

Com que l’entrada és molt llarga i predic que poca gent tindrà la voluntat de llegir-la sencera, us regalo les conclusions de tot plegat. No us podeu queixar, eh? Aviso que les conclusions no són cap conya (per molt que alguna ho sembli), si voleu saber perquè les he establert, llegiu l’entrada sencera.

Conclusions:

  • Les entrades tan sols sortiran en dies clau de les fases de la lluna, per exemple ara al novembre els dies 9 (el cas d’aquesta), 17 (la 2a part, encara per escriure) i el 24. Podríem dir que setmanalment (perdona’m Eva, per simplificar tant el calendari lunar) alguna cosa “sortirà” en aquest blog.
  • M’he proposat deixar de fer entrades xorres, amb un sol vídeo del YouTube d’humor fàcil i banal. La Menxu (sense que ella ho sabés) m’ha fet veure que jo havia empobrit aquest blog.
  • Al tenir unes dies assenyalats i amb marge de temps, les entrades seran més pensades. No tan llargues com aquesta, almenys s’intentarà que no. No es publicaran entrades amb text per “farcir” i ja està.

I aquí teniu el text de l’entrada:

https://i1.wp.com/img137.imageshack.us/img137/8038/nrpixalia2p3091106hnf11qx4.jpgDesprés d’una temporada d’entrades programades amb molta antelació (sí, no ho sabies ja? unes 14 des de principis d’octubre), de veure com la gent anava comentant a cada una i jo tan sols havia d’anar controlant que s’anessin publicant automàticament i que no hi hagués errors, anant alimentant la cua d’esborranys que transformava a entrades programades,… Esgotador al capdavall. Pensava que tenint programades les entrades tot em seria més fàcil, però no, és asfixiant haver de comprovar que les entrades conservin tots els elements (que els vídeos del youtube encara existeixen, que les imatges apareguin correctament,…). Volia estalviar-me feina. Però el que havia aconseguit és, a sobre d’afegir-me’n, posar-hi terminis.

I després? Doncs res, replantejant-m’ho tot. Que durant un temps m’ho prendré amb calma (quin tòpic, quants cops l’hauré utilitzat ja en aquest blog?).

És realment calamitós que cada mes m’ho hagi de replantejar tot plegat. Però s’ha de fer, si no encara m’agobiaré i ho acabaré abandonant.

Ja he confessat que la majoria d’entrades que heu vist publicades durant el mes anterior eren programades. Des d’una musical a una sobre la ressaca d’un mes, d’un que toca la flauta a conspiracions, de retallar figuretes a cagar-la, de l’IPS a la mort d’un iPod, dels Simpson a el Hugh,… Quina bogeria. I què n’he tret? Com a efecte col·lateral pujar en el rànquing de Bloctum.

Ara toca dir què podria fer. Doncs no ho sé encara, deixeu que pensi i quan em trobi amb forces, tornaré a escriure aquesta entrada.

Fa uns dies que no em canso de mirar el blog de la Menxu (hipnòtica la imatge d’ella saltant), i en ell hi vaig trobar una entrada sobre els blogs que li agrada mirar i com han de ser. Llavors em van passar per la ment el que en un principi m’havia posat com a referents: bootlog | loading life i el Frenillo de Monet. bootlog és un blog sobre programari lliure, l’autor fa articles extensos sobre temes que li ve de gust parlar, ho fa amb gran quantitat d’informació i alhora opinió argumentada. El Frenillo de Monet és el d’un personatge que penja vídeos i relats sobre el que li passa pel cap i parodia el que li fa més mania.
Tornem a el que volia dir al principi d’aquest paràgraf. Avui he vist que havia perdut els referents i m’havia llençat a publicar entrades al blog amb vídeos estúpids, banals, d’humor massa bàsic. Quina vergonya… No m’estranya que la Menxu ja faci temps que no deixi comentaris per aquí. Havia transformat aquest blog en el que jo mateix en un principi m’havia obligat a NO fer. Em sento estrany, desenganyat, corromput,…

Cal reflexionar més per continuar escrivint, el cap em dóna voltes, l’últim cigarro m’ha sentat malament, cal anar a dormir o sinó demà ja no hi haurà qui em faci afrontar el dia… [04/11/07]

Avui se m’ha ficat la idea al cap de si la imatge del blog és una lluna plena, si no es podria fer alguna cosa amb el calendari lunar. És a dir, només publicar entrades en dies assenyalats del calendari lunar.
De moment estic mirant-m’ho, suposo que la Eva em donaria consell de tot plegat, però clar, prefereixo acabar aquesta entrada abans de publicar-la. La cosa es complica per moments… Hauré de dependre dels meus mitjans per a trobar una conclusió a aquest nou element dins la reflexió. Tornem a deixar un temps per pensar.

Després d’una estona reflexionant i mirant calendaris lunars, ja està aclarit. Per exemple, ara al novembre agafaria els dies 9, 17 i 24 (l’1 com que ja ha passat, no el conto). És a dir els dies en que les fases lunar estan ja desenvolupades: el dia de lluna plena completament (24) i de nova completament (9), i les les intermèdies de cadascuna. He hagut de consultar això: Calendario Lunar 2008 i Evolutio Rodurago – New perspectives into the world of numbers. No me’n he pogut estar de consultar a veure què se’n deia del meu signe del zodíac. Si l’Eva té alguna cosa a afegir, benvinguda serà la seva proposta.
Ja tenim un tema aclarit, només publicaré aquests dies (que variaran segons el mes, clar). No em podia imaginar fins a on trobaria informació sobre les fases de la lluna. [05/11/07]

Tercer dia de reflexió. Avui me’n assabento que Mägo de Oz ha publicat un nou àlbum (només us recomano la cançó Runa Llena). Això em fa reflexionar sobre la conveniència de marcar-me les dates de publicació al blog.
Però no durant gaire estona, tampoc tinc vocació de periodista. Per tant, posaré les coses quan jo vulgui (seguint lo dels dies de la lluna…), i si passen molts dies i crec que no val la pena ja posar-les, és que realment no eren prou importants per a que les hi posés (sóc rebuscat no, a l’hora d’expressar-me?).

Així que quedem que ja n’hi ha prou d’entrades estúpides, simplistes, de vídeos xorra,… Però no patiu, els memes els faré cada cop que em pertoqui.
Tindré un cert marge per a anar pensant en les entrades i anar-les fent (amb calma…). Em deixareu que em salti dies si no trobo inspiració? Acabaré complint aquestes proposicions?

Me’n acabo d’adonar que aquesta entrada és bastant llarga, hauré de pensar en fer un breu paràgraf resumint les conclusions abans de publicar-la, sinó em trobaré amb que els comentaris cauran amb “compta-gotes”.

Mentre sopava he anat pensant… Pensava en com escrivia temps abans el weblog,…
Podria plantejar-me les entrades de la mateixa manera. És a dir, anar relatant les coses de la manera que em sembli més personal (els que heu llegit alguna vegada alguna de les meves parrafades depressives ja en tindreu experiència), fer a cada entrada tot un relat. Doncs sí, no em sembla mala idea, en comptes de texts introductoris banals, frases d’adorn i demés, anar fent les entrades en diversos dies, omplint-les quan em vingués de gust i sent publicades en els dies que ja he citat anteriorment.

I arriba la tercera nit. Prefereixo la nit a el dia, però alhora és quan sóc més dèbil, alhora també és quan més fàcilment m’aboco a els instints més baixos. Sexe? millor acompanyat, tot i que encara estic melancòlic i no acabo de superar els traumes (costa tant ser fidel?). Què n’opines, Laura? No encaixaria gaire al teu pis, ni tampoc amb la teva vida (sexual).

M’hauré de resignar. 🙄 Avui me’n aniré a dormir sol (com ja fa massa temps), en un llit fred i una habitació completament fosca. No em cal compassió, em conformo en que de nou els fantasmes es passegin per la meva mirada perduda en qualsevol racó.

Perdoneu el canvi de to, però com que avui no trobo res més a reflexionar d’aquesta entrada em ve per desvariejar. Fa hores que estic acabant feina que havia deixat a mitges, avui me’n aniré a dormir tard, i si tingués alcohol (havia dit que ja deu haver passat un any des que em vaig limitar a només la cervesa?) encara acabaria regant-ho tot. Espero que la nit d’avui l’hageu passat millor que jo… [06/11/07]

Avui ja estic intentant polir aquesta entrada, cada cop trobo més encertat el títol. Si algú es pregunta perquè, ara ho explico.
Buscant… ve perquè en un principi estava buscant com afrontar aquesta entrada, i també perquè necessitava trobar el perquè tenia la necessitat de replantejar-me coses. Buscant la manera de començar, buscant què hauria de dir,…
Crepuscle matinal… buf, això ja és més rebuscat. En teoria aquesta entrada anirà succeïda per una altra on exposaré les conclusions definitives, valorant els comentaris que em deixeu. Així que si volia fer dos parts, havia de buscar dos locucions que assenyalessin un principi i un final, i com que quan estava buscant això estava mirant lo del calendari lunar, doncs vaig trobar que els crepuscles estarien bé. Perquè primer el matutí i no pas el vespertí? Doncs perquè al blog com a imatge hi tinc la lluna, per tant, si volia fer una entrada off-topic no podia assenyalar-ho amb un període nocturn (si no ho acabeu d’entendre no us capfiqueu, sóc jo que em rebusco massa les coses). Alhora els crepuscles matutins em recorden tant aquelles empalmades de nits assenyalades… [07/11/07]

Avui pel matí m’he entretingut a revisar notícies. Curiós el vídeos de 60 segons amb la història resumida del Half-Life 1 i 2. I alguna curiositat més que m’he trobat.

Quart dia, i demà ja sortirà publicada aquesta entrada.

Ara al vespre, al arribar a casa he llegit la notícia que ja es comentava al blog de David Bravo:

I ara estic veient House. Haurà servit a algú que hagi escrit tot això? Clar que no, si no m’ho pensaria encara molt més al escriure. Quants/es us ho llegireu tot? Algú, suposo, però els podria comptar amb els dits de les mans, vinga, a veure si m’equivoco.

Com a mínim he comprovat que fent una entrada en dies i anant-hi posant quan em ve de gust una part, la cosa s’allarga bastant i puc parlar de moltes coses en una sola entrada. I la qualitat? Això ja no ho puc dir jo, és cosa vostra si la trobeu o no.

Bona nit? Doncs… No tinc ganes de respondre.
[08/11/07]

Ara no sé com acabar aquesta entrada… Us està bé que la deixi així? Així queda.
Als que heu pogut arribar fins al final, aquí teniu un vídeo de la música que estic escoltant ara (Priscilla Hernandez):

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rpBi9tIjoFg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

https://i0.wp.com/img137.imageshack.us/img137/6668/nrpixaliap3091124hnf11kq8.jpg

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en de mi, General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Buscant… [1a part: Crepuscle matutí]

  1. Laura ha dit:

    Molta informació junta Aniol. Me l’hauré d’anar rellegint més d’un cop per intentar empatitzar-me amb tu. Quan ho hagi aconseguit, t’ho aniré comentant. Al primer cop de vista trobo que aquesta és una gran entrada, la millor poder des que et llegeixo, on per fi, crec que he vist l’Aniol de veritat i no com dius tu, el que es limita a posar videos graciosos del youtube.
    En segon lloc i per al·lusions, segurament no encaixaries al meu pis, com últimament no hi estic encaixant jo mateixa, ja que la situació em menja la personalitat: jo no sóc tant promiscua. I si encaixaries en la meva vida sexual? Doncs no sé, vés a saber. 😉
    Doncs això, que aniré rellegint la teva entrada i si crec oportú comentar-te alguna cosa més, així ho faré. Res més. Un petonet.

  2. Carlota ha dit:

    Hola Aniol, fa molt de temps que et llegeixo, però mai t’havia deixat cap comentari, perquè tampoc estava registrada ni res. Però avui no me n’he pogut estar. Jo sóc una de les que ha llegit tot el post, i estic d’acord amb la Laura amb que aquest és un molt bon post. La secció que més m’agrada del teu bloc és la de tecnologia i els manuals tan bons que fas.
    Estàs en el teu dret de reconsiderar els continguts del bloc, però a mi, tal i com el tens ara, m’agrada força. Suposo que no seré l’única que t’ho dirà. Espero que el fet d’espaiar en el temps les entrades no sigui el preludi del tancament del bloc, perquè perdriem tots un lloc de visita obligada. Espero que només tinguis uns dies de dubtes i continuïs endavant amb el bloc.
    Carlota.

  3. Hola Aniol encantat de que entris al nostre blog, spas una cosa a vegades un anunci fà que t’agradi una canço i despres vols saber mes del artista i aixi vas fent cultura musical

    salutacions des de Reus

  4. Albert ha dit:

    Estic segur, és el post més llarg que he llegit en un blog. Interesant per que he arribat fins el final.

  5. yourwinterwish ha dit:

    Bé, Aniol.

    Fa un temps q et llegeixo, no massa tampoc, i creu-me si et dic que he arribat al final! Uff que llarg, em pensava que no s’acabava mai!
    Trobo normal que et replantegis cap on vols que vagi el teu bloc, però personalment m’agrada com el tens.

    Salut!

  6. Retroenllaç: Blog de l’Aniol » Buscant… [2a part: Crepuscle vespertí]

  7. Retroenllaç: Blog de l’Aniol » Estadístiques del blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s