Agafar-s’ho

El següent text és llarg, així que si tens pensat prendre’t alguna droga (si és legal o no se me’n refot), millor que te la prenguis ja.

Sovint em passa: agafo les coses noves massa “a la valenta”, les exploto fins a on necessito (a vegades més enllà de les seves possibilitats) i llavors em frustro/col·lapso.


No m’acostuma a passar amb les persones, ja que les experiències de la vida m’han fet bastant insociable, esquerp, desconfiat,… i fidel a la gent que em respecta tal i com sóc. Per això amb les persones no tinc (ni vull) la possibilitat d’explotar-les al màxim.
Vaig començar el blog el dia 2 de setembre, tot i que l’entrada del dia 8 de setembre va ser la primer a ser redactada (és el que té que puguis programar per a certs dies i hores les entrades del blog). I des del dia 2 de setembre gairebé he anat a entrada per dia. Ja sé que per molts una entrada per dia és el mínim que fan al seu blog, però jo no.

  • Primer: Quan faig una entrada, ha d’estar justificada, si no ja no la faig.
  • Segon: Quan faig una entrada la redacto de cop (potser en alguns casos concrets en dos dies), i la reviso una vegada i una altra per a que no hi hagi gaires faltes ortogràfiques i que tot digui el que jo vull que digui (per molt que la majoria de gent no hi acabi trobant el sentit esotèric que jo dono a certes expressions). Això de revisar tant les entrades ho faig tant abans de publicar-les com un cop publicades.
  • Tercer: Sempre que sigui possible haig de poder incloure-hi algun element visual o sonor (imatges, animacions,…) que mentre per una part ajudin a la comprensió de l’entrada, també facin més agradable la lectura de la qual.
  • Quart: Reviso que tots els enllaços funcionin mentre l’entrada estigui en portada. Em frustra molt per exemple, que entrades antigues perdin el vídeo del youtube o el reproductor de música amb alguna cançó, perquè han estat bloquejats/des o eliminats/des de la pàgina d’origen.

I potser trobareu tot això innecessari, o que exagero a vegades en l’exigència… Però ja li van dir Moe en un capítol d’els Simpson: “Embellece tu antro y embellecerás tu alma”.

El blog hauria de reflexar la persona que l’escriu el màxim possible, i si el blog conté errors que dificulten la seva lectura i que l’autor no ha sabut resoldre, demostren en certa part el desinterès de l’autor en el seu missatge.
En el meu cas és tal el reflex que fins i tot els colors no són triats a l’atzar: el lila, indic, morat; formen part de la tonalitat de colors que m’agrada. A més, cada part de l’estructura del blog (menú principal, apartat on van apareixent les entrades, menú secundari, títol,…) tot ha de tenir una tonalitat que la diferenciï de les altres, però que alhora tingui també alguna similitud.

Sempre que puc les entrades són publicades en dies múltiples de 8 o en hores el numero de les quals sigui parell, em donen malastrugança els senars. Com ja he comentat abans tot això ho faig aprofitant el que es pugi programar la publicació de les entrades al blog. Però durant aquests dies al ser una entrada per dia la cosa dels dies múltiples de 8 no s’ha pogut acomplir gaire, tot i que en part sí que s’ha fet en les hores.

Els títols han de ser el més breus possibles (una paraula és lo idoni) i no es poden repetir. Això m’evita fer títols clàssics com “Espectacular…”, “No et pots perdre…”, “Important: …”, a més d’altres títols que creen gran expectació als possibles i pròxims lectors. Aquests, al haver-se creat expectatives sobre el que es trobaran, tenen més possibilitats de sentir-se decebuts. El títol ha d’estar en concordància amb el text? En la majoria de casos sí, però com que cada blog és el reflex d’un món i cada persona pot crear-se el seu món mental… Doncs que els títols són el que són: Títols.

A part de tot això, últimament m’he posat a fer que a la portada del blog, sols aparegui el primer paràgraf de les entrades. M’agobiava molt veure entrades que ocupaven en portada quasi tot l’espai de la pantalla. Tal com està ara la portada es veu més clara o més neta, almenys per mi. Al capdavall es poden veure més entrades a la portada sense la necessitat de moure la “barra de desplaçament” del navegador.

Si has arribat fins aquí et mereixes que et doni una explicació a tota aquesta parrafada. Doncs tot comença amb una notícia sobre un blogger mort. Bé, mort no, assassinat pel seu cunyat. Podria ser una notícia qualsevol però llegint l’article vaig veure que no:

No tornaré a donar l’explicació de l’article (que m’ha sigut molt interessant) sobre què passarà al futur quan els actuals bloggers morin per culpa de l’edat, i se’ns faci quotidiana la imatge d’un blog a mitges… Pot semblar trivial, però fa esfereir la idea d’arribar a un blog on l’última entrada sigui: mañana les cuento algo que me ha causado mucha gracia. I fi. Passaran els dies i aquell blog restarà congelat, com si el temps s’hagués aturat en aquell espai. Ja passa ara amb Myspace i MyDeathSpace.com, per exemple. I tot plegat fa reflexionar molt. Què serà del teu blog un cop moris? Doncs bé, fins que no arribi la mort (que de moment no hi ha senyals que hagi d’arribar aviat), m’he plantejat de fer el blog el més personal possible, cada detall calculat dintre lo possible perquè no hi hagi res que em faci sentir que aquest no és ben bé el meu blog. No vull dir pas que el tema del blog sigui jo, serà multi-temàtic com fins ara, però tots els detalls que he enumerat en aquest article s’aniran seguint com si fossin la “guia d’estil”. I seguiré els consells que m’heu donat.

Amb els 20 anys, me’n vaig adonar que ja no era jove. Ja no em funcionava tant la utòpica frase de: “massa jove per fer-me gran”. El pensar en la mort no em va venir de nou, però sí que se’m va fer més present. Seria molt cansat fer cada cosa tal com si fos l’última que fes a la vida, però em quedo intranquil.

Em vindrà el/la de 40 anys o més, i em dirà que dic bestieses, que si encara sóc molt jove i no sé quantes gilipollades més. Mira, me la “sua” olímpicament que tu vegis la vida molt maca (jo no la veig tant). Jo no he deixat de fumar per moltes raons, però una d’elles perquè trobo que: “la vida és massa llarga”. I tampoc deixaré de beure, ni de saltar al buit, ni d’experimentar les més aterradores visions, ni de buscar en la foscor,… Perquè és això: no vull que la mort m’agafi desprevingut.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en de mi, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Agafar-s’ho

  1. eva ha dit:

    ostes noi, si em permets una opinió, et compliques molt la vida! sincerament…. a veure, cadascú te les seves amnies i jo reconec que amb el blog en tinc unes quantes però coi es que tu t’ho curres molt…. però ves, això és un espai personal i encara que hi hagi molta gent que et llegeix al cap i a la fi això és PER TU i què millor que esitugi fet tal com tu vols….

  2. aniol ha dit:

    És que sóc molt complex. O potser sóc jo que em faig a mi mateix complicat, no ho sé.

  3. Aurora ha dit:

    Hola Aniol,

    Acabe de llegir el teu post i, sincerament, tan llarg no és! A més, és interessant… allò de relacionar la mort amb l’activitat bloggera…bo, és original. I no et preocupes, no eres l’únic, jo tinc vint i sis anys i que recorde, sempre he tingut la mort present. No deuria ser tan raro pensar en ella, al cap i a la fi, és concomitant a la nostra existència, el què passa és que tothom, per fastigosa que siga la seua vida, té por a palmar.

    Respecte al què dius de l’aspecte del lloc. Efectivament és important, però no és bo acusar a altres bloggers de poc interès si el seu espai no és una meravella estilísticament. No es pot generalitzar si no coneixes totes les realitats, per exemple, jo no tinc temps de fer totes eixes mogudetes perquè no tinc internet a casa. Així que com a mi el què em tira és expressar-me, doncs ho faig com puc a un locutori. Així que podríem entrar a un debat interminable sobre la preeminència de la forma o del contingut (i que jo sàpiga, una vegada em vas dir que el meu bloc et semblava interessant de continguts, així que digues… tan important és la forma? Evidentment és important, i creu-me que intente cuidar-la, és per això entre altres coses que m’he mudat de Bloctum a Blogspot -encara que potser a tu, com a expert et puga semblar una bogeria, no ho sé-

    En fi, felicitats pel teu bloc. T’ho curres i això se nota.
    I disculpa’m per no haver-te dit res fins ara, no tinc perdó.

    Una abraçada.

  4. aniol ha dit:

    Benretrobada Aurora, m’alegro que el blog et complagui.
    Sobre l’aparença visual dels blogs i el contingut… Tampoc demano que els blogs siguin obres d’art ni d’ingenyeria informàtica, tan sols una mica de dedicació en l’aspecte. Al capdavall, si el contingut ja no és bo, tant se val que el blog sigui eclipsador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s